"Feis aquí el que no vos atreviríeu mai a fer a Alemanya",
li vaig dir al propietari del ca que m'havia mossegat.
per Miquel Piris
Ja ha arribat la cançó de l'estiu: "Quin desastre de turisme". "Només beuen i gasten poc". "Cala Rajada a la nit és tot renou i brutor". "No es pot dormir". "No es pot viure". "Anam cap al desastre final, a la mort del turisme al nostre poble i ningú no fa res per evitar-ho".
Per Nadal, el ca d'un alemany me va mossegar una cama. Circulava en bicicleta per un camí asfaltat de fora vila d’Artà. De cop varen sortir cinc cans amollats, quatre de grossos i un de petit i malparit, amb l'amo darrere. Primer varen lladrar a l'amic. A continuació a mi i un em va pegar queixalada. Sang, dolor, disculpes en anglès i una súplica: "Per favor, no em denunciïs!". Quan varen arribar els municipals, la súplica d’aquests va ser diferent: "Per favor, denuncia'l S'altre dia, a una velleta, un altre ca quasi la va deixar sense cama i ningú no ho va denunciar. Estam cansats de veure casos i que ningú faci res". Com a "bon mallorquí", què havia de fer? Acotar el cap i pensar que havia duit mala sort i mentrestant em passava tres dies sense dormir pel dolor? "I tanmateix, que he d'anar ara a perdre el temps i els doblers amb advocats i judicis". Idò no. La vida m'ha ensenyat que si acotes el cap arriba un dia en què ja no el pots tornar a aixecar mai més. Acabes arrossegant-te per la vida. M'ho varen ensenyar mon pare i ma mare quan van denunciar els metges que, per manca d'atenció, van matar el meu germà de 8 anys a Son Dureta. M'ho va ensenyar una bona amiga que, tot i voler oblidar l’incident, va decidir denunciar la seva violació. M'ho ensenya a diari aquesta crisi on veim quines conseqüències té la tècnica de l'estruç davant de la corrupció, l'especulació i tot allò que durant anys han anat fent els humans miserables que tenien el poder: MISÈRIA. Misèria humana i misèria moral.
"Feis aquí el que no vos atreviríeu mai a fer a Alemanya", li vaig dir al propietari del ca que m'havia mossegat. I ell em va contestar que no era com els alemanys que se'n van de copes i s'emborratxen pels carrers. No em va entendre. Li ho vaig explicar : "Tu a Alemanya no aniries mai ni amb un sol ca amollat, perquè saps que hi ha una llei que ho prohibeix. Però aquí passes de tot perquè saps que els mallorquins no som com els alemanys, que t'haurien denunciat encara que no hi hagués hagut cap agressió. Allà les lleis estan per a complir-les". Aquí, en canvi, la llei és una cosa similar als paperins: s'aplica els dies de festa i serveix per fer guapo (si exceptuam Horach, Carrau i companyia). Idò no, mestre. Em sap greu, heu topat amb un mallorquí indignat. Cansat de veure com la merda se'ns menja i l'únic que saben fer la majoria dels que tenen prou sensibilitat per veure-ho és "indignar-se" i anar repetint mantres que no condueixen enlloc.
Quantes lliçons més necessitam per passar a l'acció? Que no podeu dormir? Que l'ajuntament no fa complir la seva pròpia normativa que prohibeix posar música en cap indret que no estigui insonoritzat i, per tant, molt menys en una terrassa? Idò ajuntem-nos i anem als jutjats. Fa massa anys que ens queixam i no feim res. Els locals d'oci nocturn han de continuar. Cala Rajada en té d'excel·lents. Però tots plegats han de complir una sèrie de normes que s'estan saltant a la torera des de fa més de dues dècades. Ho diré un altre pic: Cala Millor és mil vegades més lletja que Cala Rajada, però només té turisme familiar. Cala Rajada, sent com és meravellosa, s'ha guanyat el mateix prestigi que s'Arenal: turisme de borratxera i prou.
En saber-se que el propietari del ca m'ha hagut d'indemnitzar amb 1.200 euros per una mossegada a una cama, tenc molt clar que durant una temporada no en veureu gaires d'amollats per Artà. Els seus, segur que no. El preu de l'advocada que m'ha duit el cas no ha arribat al 10% del que n'he tret i no m'ha duit cap mal de cap considerable. Si a un propietari d'un local que contamina acústicament li posen 50.000 euros de multa i el fiquen a la presó, o al batle l'inhabiliten per 8 anys..., estic convençut que durant una temporada hi haurà silenci a la nit calarajadera. Fins i tot, si a les pandilletes que canten pel carrer i es queden a fer renou a l'entrada de l'hotel se'ls posa una bona multa i això es comunica a les recepcions dels hotels, crec que no ens haurem de despertar sobresaltats a les 4 o les 5 de la matinada mai més. Només falta que qualcú posi en marxa un crowdfunding com el que va dur Rato als tribunals de manera col·lectiva. Li farem un favor al turisme de Cala Rajada i als calarajaders, als que volen dormir avui i als que volen viure-hi i guanyar-s'hi la vida en el futur.
El regidor de turisme, Biel Torres, fa uns mesos proposava un acord per aconseguir un turisme de qualitat. No fa falta cap acord, senyor Torres: facin complir la llei! Revisi les ordenances de l’ajuntament. S’adonarà que tenen les eines per aturar això que li fa tanta vergonya i que tant el preocupa. És com si a Cala Rajada hi hagués una dotzena de persones que circulassin sempre en contra direcció, que anàs pegant als nins petits pel carrer i cremant contenidors. L’ajuntament llavors faria complir la llei i sancionaria als infractors? Segur que sí. Idò així, com és que permeten que hi hagi tanta contaminació acústica al poble. I vosaltres, els indignats, com és que no aixecau el cap? Qui està aplicant la tècnica de l’estruç fent veure que no té a mà la solució al problema? De qui serà la culpa, en el futur? De ningú? Això ja sabem on duu: MISÈRIA.