"Som un poble civilitzat, celebrem altres històries manco nefastes que la del 31 de desembre"

El centenari Gabriel Reus Veny, es patró Biel, supervivent de Filipines



A les pàgines de BRISAS, suplement dels dissabtes d'ÚLTIMA HORA

Na Xisca Massanet ens comenta la visita escolar a l'Ajuntament


 

"LA IDEA ÉS INFINITA"



La roba del tafoner s'aguantava dreta







Així ens ho contaren…

i talment us ho contam (SILEM)


 I Joan va contestar a “Los Palmesanos”

...del libro Casialgo de Marce López Sirer



El col·lectiu de majors de Balears
és un gegant que dorm”










Tornam a parlar d'ampliar el Parc de Llevant?





Documentació Gabellina i Oriental (37)

 

per
Jaume Morey 
És un dels grans reptes de la humanitat: poder acordar Raó i Follia. El mestre Foix ho va immortalitzar en un vers. Coses de poetes, diran els amics lectors. Però ni tan sols ells, amb versos sublims o escarransits, han estat capaços de salvar el biaix que separa aquesta dualitat. Aquest biaix que ens fa mortals i, literàriament, corruptes. O el que és el mateix: incapaços de sostreure'ns de les nostres pròpies quimeres – que és una manera políticament correcta de dir de les nostres febleses- per assolir allò que seria just. I com que aquest terme és massa mal d'afinar potser ens hauríem de conformar d'assolir allò que és millor per a la Congregació – per dir-ho un poc que s'assembli al mestre Espriu- . De totes maneres, encara que no és un consol, això ja ho plantejava Plató d'una manera visible a través del mite de la caverna i que l'Evangeli ho va cristianitzar amb aquella frase de Jesús a Getsemaní: l'esperit és fort però la carn és feble. I el fet que el mal sigui més vell que el pastar no hauria de ser un argument per creure que mai per mai podrem resoldre aquesta divergència, que l'astigmatisme serà eternament perpetu. O com a mínim, fins que el desgel de l'Àrtic i altres apocalíptiques anunciacions siguin una realitat tangible. Hem de fer esforços, individuals i col·lectius, per defugir de la maledicció hobbessiniana i pensar que, si bé el biaix és insalvable sempre podem aconseguir que l'efecte òptic ens digui que hem avançat vers l'anhelada convergència.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



  Els “LLADREGOTS”
  d’Amador Calafat





Bartomeu Melis “Meyme”














 L’oliva i l'aglà és d'allà on va







"Los palmesanos" escriuen a Marce


Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer


"Crec interessant i important el llibre de Miquel Llull, sobretot per una qüestió. El lector descobrirà la intensa vitalitat d’una idea que homes i dones de Capdepera, quan la paraula socialisme era gairebé un insult, per a ells era un far d’igualtat i fraternitat que il·luminava l’esperança d’un canvi radical que fes justícia als desheretats".


"Jo em referiré de la infinitud de la idea en l’espai, no en l’àmbit exterior, l’internacional, on va néixer, sinó en un espai proper, immediat, d’aquí al costat, que he estudiat: Artà...La col·laboració entre els obrers artanencs i gabellins en la celebració del 1r de maig va ser contínua des dels inicis". 

Subcategories