Plou. Els camps  s'aneguen. Els albellons i sequioles drenen aigua tant com poden. La mar s'engreixa. Els sembrats segurament es podriran, enguany que havia plogut bé d'hora. Ja ho va dir el de Xàtiva: o plou poc o plou massa... Els arbres, molts també. Un any per sequera un altre per beure massa. Però mai no plou a gust de tothom. En Rajoy espera les pluges com les de l'abril. Tant li fa si l'horta pateix. L'horta, desgraciadament, o per sort, no té portes de cap casta, sobretot de giratòries. No és com les elèctriques, que sí en tenen i ex ministres i ex alts càrrecs hi entren aixoplugats d'una nòmina excel·lent. Que ja pot ploure ja, que ells no es banyaran. Però en Rajoy riu, riu i vol que nosaltres també riguem. Riu com un dement orat, potser cosí germà del boig d'Auca, de Rosselló-Pòrcel. “Hi ha les finestres que tenen el record del suïcida/ i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se'n”. Riu perquè amb la seva cara mig de beata falsa mig de safanària mustia ha anunciat que plourà i per tant – potser per intervenció de l'Esperit Sant- l'electricitat baixarà. Bé, no baixarà, és que l'any passat estava barata perquè el gas i el petroli anaven barat. Degué ploure més? Aquí va fer més sol, però no fotem!, l'autoconsum ha d'estar penalitzat. No convé minvar guanys a les empreses que serveixen de refugi daurat a les eminències patriòtiques – que vés a saber on tributen- i que proporcionen, només amb la seva presència – com qui mira ploure rere els vidres- suculents guanys als grans directius i als grans accionistes. Quina barra! I encara el voten. Però després del que ha passat amb en Trump qualsevol cosa és possible.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

¿Vos heu preguntat mai per quina raó, aquests darrers anys, s'han donat a conèixer tants i tants d'escàndols de corrupció i d'evasió fiscal en paradisos, per part de rics, multimilionaris i grans corporacions? ¿Vos heu preguntat mai per què les informacions que es donen a conèixer són tan explícites i acurades? 



Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam
 (SILEM)






PRESENTACIÓ DELS GLOSADORS
(Capdepera, 15-01-2017)

Glosadores de primera
i exuberants com un riu
són n’Antònia Pipiu
i na Maribel Servera.

Tampoc no queda darrere
l’amic Macià Ferrer,
que a més de fer d’infermer
trunyella gloses molt bones.
Però enfront d’aqueixes dones...
no sé si en traurà aguller.


Pere Orpí Ferrer




"Capdepera, una; Capdepera, gran!"


(Història de la Tercera Edat de Capdepera, contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”)



Vull dedicar unes gloses, ara que n'és el temps, als residents de la llar de gent gran de sa Font de sa Cala, SARquavitae. Després de tota una vida dedicada als altres crec que aquesta gent s'ho mereix. Per causes personals i de la vida han hagut de passar la resta dels seus dies en aquest lloc i mereixen un reconeixement encara que sigui en forma de glosa. Va per ells.

Dins aquesta societat viscosament aigualida – catalogar-la, per part meva de líquida- seria un insult a les eminències darrerament finades, hi ha persones venals i venials que no ens fa de res reconèixer les xacres que ens fan mortals. Crec que, lluny de ser uns paràsits exterminables, som útils – amb tota la modèstia que vulgueu- en aquest boldró de la societat que presumeix – pens en Xelo Huertas i en na Seijas- de recte, incòlume i immaculat. Vaja, com aquell qui diu, feim, gairebé sense voler-ho i molt anònimament, un cert contrapès.

Entre els meus vicis més confessats i confessables hi ha el de fer horeta -migdiada per als més canònics. Com que aquesta nirvànica hora coincideix amb el full time de rebre cridades telefòniques per oferir-te els més variats productes – darrerament, deu ser cosa de l'edat, proliferen les pòlisses de decessos- es produeix una col·lisió d'interessos. I com que no sempre pens o em lleu desconnectar-me literalment del món exterior he desenvolupat un sistema d'autodefensa que si bé no dissuadeix el personal per a futurs intents – si hi hagués una mena de RAI (llistat de morosos en termes bancaris) de potencials clients antipàtics potser m'hi inclourien- sí que els molesta gairebé tant com ells – cosa que és dir molt-  m'han empipat a mi. Una aplicació molt rudimentària de la llei del Talió.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:














Molt més es va perdre a Cuba






 LA ARAÑA Y LA MOSCA



Del Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer

CONCERT DE CAP D’ANY
Buc Pons




Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam
 (SILEM)




L'encarregada de fer i llegir el manifest de la Plataforma Unitària 31D, ha estat enguany la glosadora manacorina Maribel Servera




Quan l’amor és meravella ...




Subcategories