Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2021
No sé si convé tornar-hi. Potser sí. Ara que la perspectiva – ja ho saben allò del coño i del Rafa i del Moix, que els de l'antiplà, poc versats en fonètiques no carpetovetòniques en passen un fum per pronunciar-ho, i d'alguna tramesa, poc fina, a prendre pel cul no se sap si a algun magistrat eteri-; deia ara que la perspectiva ha eixamplat el punt de mira. Ara que hi ha elements més que sobrats per establir-ne el contrast. Encara que el contrast no justifiqui res, simplement estableix això, perspectives. Ara que màxims responsables de la fiscalia anticorrupció – els mateixos que afuaren, ei res a dir, si pertocava fer-ho, els cans armats i afamegats a les conselleries governades per Més- han intentat dilatar una operació d'una calada infinitament descomunal si es compara amb la que presumptament – o no hi va haver ni presumptament, en aquest cas? - degueren cometre alguns responsables polítics del partit mallorquí. Ara que la policia veu indicis de delictes en algun cas – no sabem si amb la mateixa clarividència del cercador d'esclata-sangs que veu aquests bolets entre la molsa eixuta, assolellada i exposada al vent. Ara que sobretot allò que es tracte és quadrar per a sempre més el cercle de: Tots Sou Iguals.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2312

De Marilyn a la Dolce Vita



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2473






Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2092
L'exposicó de Ca Na Marisa ha tancat les portes. Fidel a la seva cita ha mostrat la feina feta per les seves clientes i alumnes durant tot l'any...


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2000





Qüestions de caire moral




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2549

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1926


Balls d'aferrats

i cigarrets amb filtre




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2613










Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1894


EUROPA, UNA IDEA

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1916

La pepa de porcellana ha caigut. No del pedestal, que no hi estava, ni d'un enfonyall obscur on romania ensofronyada com una relíquia. Ha caigut. No s'ha trencat, tot i que encara és una mica d'hora per fer un comunicat mèdic oficial, si és que aquesta mena d'objectes poden estar ingressats a la UCI o tenen dret a una sanitat universal. A primer cop d'ull potser s'ha trencat una mà, o potser només ha estat un dit. Com ha estat? Tampoc no té una importància categòrica. Se suposa que un excés de confiança dels que la manejaven i havien de tenir cura de mantenir-la empolainada i llustrosa. Passa, encara que costi reconèixer-ho, a les millors famílies. Encara que en aquesta podien presumir de ser curosos amb les coses de casa.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2058

Es visitaren les terrasses i l'interior de la Seu 

 

Text i fotos: Associació de Premsa Forana de Mallorca

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1989




Els residents feim nosa




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2015
PINTOR*



Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2230

Anar a escola
i normes de conducta





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1997

Perdonau la brama escatològica i que caigui jo també en aquesta mena de populisme de paper d'estrassa que sembla apoderar-se del nostre entorn. Ja sé que potser hauria de parlar d'altes qüestions – nombre de turistes, contractacions, etc.- però què voleu que us digui ja estic una mica cansat t'autoflagel·lacions, o de les aportacions ous de dos vermells als murs de les xarxes socials,  - versió 2.0 del mur de les lamentacions-. Unes cilicis llagrimals que provenen d'esquerrans de sedàs fi que mouen un dit i se'ls unta la libido, molt efusivament, quan l'hipotètic culpable de tots els mals és el col·lectiu que durant quaranta anys ha aportat més en favor dels valors que teòricament defensen els primcernuts. Gent, dit de passada, alguna de la qual, la seva capacitat d'anàlisi no va més enllà d'una proclama o d'una soflama quan la testosterona se'ls encalenteix, encara que qui bufi els ardors siguin els interessos – no sempre clars, sinó més aviat camuflats- dels de sempre. Del poder de sempre. Un poder que per regla general a les nostres illes obeeix no només a un model econòmic sinó també de país. No sé si ha quedat mínimament clar.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

    

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2007


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1918
EN COS DE CAMISA



Alerta amb els acudits!

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2324




Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1909

Els qui encara saben alguna rondalla no els vendrà de nou el títol. A les rondalles de Mossèn Alcover hi surt molts de pics. Sempre, o gairebé sempre, en el mateix context. Un personatge magnànim, normalment un rei, que, en signe de gratitud, mostra tot el seu tresor a un pobre desgraciat – però que n'ha sabuda fer una de bona, una acció positiva, vaja- i li diu que demani el que vulgui, que la seva boca serà mesura. Jo sempre vaig saber que això no era altra cosa que una il·lusió òptica. Coses que passaven al món imaginari de les Rondalles  - no debades eren del temps de na Maria Castanya- però que en la trista realitat quotidiana eren impossibles. Una impossibilitat que va fer que mai no sentís enveja per aquest personatge que, ni que li hagués tocat la Primitiva grossa, es troba davant tot el tresor del rei. Sí, com qui mira la immensitat d'una cascada.

Ara, amb el temps i l'experiència, me n'adon que la frase no és producte de la fantasia, sinó que és una realitat trista amb la qual topam ara sí i ara també. Som, seguint una mica amb els personatges de les rondalles – sempre les de mossèn Alcover- com aquell pobre gri – grill per als normativistes- que es troba en els mans del rei i no pot fugir. Un animal, per als que no sabeu el conte, que es troba presoner, enclòs dins la mà majestàtica. De qui som presoners? Idò som presoners del sistema, per dir-ho suaument. Però com que això és com que no dir res, som presoners de les eines que posa el sistema en mans dels poderosos perquè puguin obrir-nos, només, una minúscula retxillera entre els dits – els de la mà reial peluda i putrefacta- i fer-nos creure que podem respirar a pler i, que, fins i tot, podem somiar a volar pel nostre compte.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2049



Mentre el cos
(o el cor) aguanti...!







Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  79