La matinada d'ahir ens va deixar Pedro Melis Garau “Colom”, un home que ha contribuït a fer poble i que durant molts d'anys va participar en nombroses activitats que exigeixen feina i col·laboració i recompensen amb la satisfacció d'haver treballat en benefici de tots.

 

Pedro va nèixer al desembre de l'any 1936, en plena Guerra Civil; un esdeveniment que va marcar profundament l'esdevenir del nostre poble i de la nació. La postguerra fou dura, entre altres coses perquè escassejaven tot tipus de recursos. A la generació dels seus pares i a la seva li va correspondre seguir endavant a base de molta feina.

 

En Pedro ha estat un home tranquil i assenyat, per la qual cosa les associacions locals el convidaven a formar part del seu equip directiu. Ha col·laborat amb agrupacions pageses, com Unió de Pagesos de Mallorca i la Cooperativa Agropecuària de Mallorca, de la qual n’obriren una seu gabellina a Sa Tafona Nova. Va pertànyer també a les comunitats de regants del torrent de Canyamel i a la Càmera Agrària, de la qual en va ser president molts d’anys. Fins ara, havia seguit amb la gestió de la maquinària que hi ha al molí i que comparteixen els pagesos locals. En Pedro també va participar de partits polítics d'àmbit local, sent regidor de l'Ajuntament per UCD a la primera legislatura democràtica. 

 

En altres àmbits, quan s'han organitzat activitats populars, també han comptat amb l'ajuda d'en Pedro. Així, durant un seguit d'anys va formar part de la comissió organitzadora de la Festa dels Reis d'Orient; el record al saló parroquial de davant el convent recollint les juguetes que dies després els Reis a cavall repartien i en feien entrega als nins.

Durant dècades va ser membre de l’Obreria de Sant Antoni; el record assegut dins el carro de la bandera que encapçalava la covalcada i, en els darrers anys, endomassava casa seva per a convertir-la en la casa de l'obrer. També varen ser molts anys que va anar a arrebassar paumes amb l’obreria de Sant Antoni i després les assolejava per a les Madones de la Llata.

En altre moment, va formar part de la Junta directiva de l'Associació de la Tercera Edat Ca Nostra, i també de la seva Coral. 

 

Des de que en tenc record, va participar en activitats parroquials, tant per l’Esperança com per la Setmana Santa, i va cantar al cor parroquial. Per Pasqua, portà les imatges (quasi sempre la creu) de les processons de Setmana Santa i s’encarregava d’aportar els rams d’olivera del Diumenge de Rams.

 

En Pedro sempre ha estat un conrador enamorat de la seva feina, un digne representant d'una pagesia que conreava la terra amb saviesa, sabent a cada moment allò que convenia fer. La tasca de conrador es complementava amb la cria de porcs per fer les seves matances i d'una guarda d'ovelles que aprofitaven la pastura. Quan la malaltia ja el debilitava, no va perdre mai les ganes d'anar al camp, necessitava el contacte emotiu amb la terra, els arbres i unes ovelles que el coneixien i li sortien a camí quan entrava a la finca.

 

Convertí el seu coneixement del camp gabellí en saviesa popular i el convidaren a participar en projectes culturals importants. El professor Joan Miralles el convocà per fer una recollida de toponímia local i Andreu Ramis per aportar informació sobre festes locals. En Pedro era “Climentó” per part de mare, per tant era família de Climent Garau Arbona, un dels prohoms de la cultura illenca i un dels premiats amb el Premi Cap Vermel; també era “de cas Colóm” i “Barruà” per part de pare (tots ells de Capdepera). Interessat sempre en la cultura, en Pedro fou un dels primers socis de l'Obra Cultural a Capdepera i subscriptor de Cap Vermell des del principi.

 

L'any passat vaig iniciar una actualització de la història de Capdepera; el punt de partida és l'època andalusina, un període del qual tenim escassa informació i cap reste arqueològic. Una de les primeres passes fou visitar en Pedro per parlar del projecte i fou així com sortiren dos topònims interessants: sa bassa de Can Gener i el pou d'en Martí. Junts recorreguérem el pla de S'Horta on havia existit la bassa i arribàrem fins el sementer de Ses Vinyasses on està situat el pou. Amb els mesos m'he convençut que a dit indret existí un interessant nucli de població andalusina.

 

Quan ha arribat l'hora dels adeus, els companys de Cap Vermell m'han animat a redactar aquest escrit de comiat. Volem agraïr-te, estimat company i veí, tota la feina feta tan desinteressadament, la saviesa que ens regalares i la teva generositat impagable. 

Una enorme abraçada. 


Pep Terrassa Flaquer