La Institució Moll i la revista cultural ‘El Mirall’ li dediquen dos homenatges amb la participació de Gabriel Janer Manila, Catalina Cantarellas, Sebastià Serra, Felip Munar i Miquela Lladó
La Institució Francesc de Borja Moll i la revista cultural El Mirall, que li dedicarà un monogràfic, han organitzat dos homenatges, dilluns 18 a les 19 hores a la biblioteca de Cort, a Palma, i dimecres 20 a la mateixa hora, a la Casa de Cultura de Felanitx, per a commemorar el bicentenari de Pere d’Alcàntara Penya (Palma, 1823-1906), poeta, autor teatral, periodista, narrador, misser, professor, astrònom, enginyer, urbanista, mestre d’obres i fortificacions, cartògraf, cronista de la ciutat de Palma, autor de La Colcada, dibuixant, pintor, gastrònom, autor d’una ‘guia’ de l’arxipèlag i col·laborador des del primer moment del Diccionari català-valencià-balear d’Antoni Maria Alcover. Hi col·laboren els ajuntaments de Palma i Felanitx, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès, a on també s’hi ha realitzat un acte de commemoració.
A la sessió de dilluns a Palma hi intervindran Jaume Lladó, president de l'associació El Mirall; l’escriptor Gabriel Janer Manila; i la historiadora de l’art Catalina Cantarellas. I dimecres a Felanitx, l’especialista en cultura popular Felip Munar i l’historiador Sebastià Serra, així com Jaume Lladó. A tots dos actes, la cantant Miquela Lladó oferirà un fragment de La Colcada, que ella recita cada 31 de desembre a la plaça de Cort de Palma, sobre la Festa de l’Estendard a Mallorca en homenatge a la conquesta del Rei En Jaume. Penya fou també autor de dissenys i edificacions a Felanitx i va projectar un ferrocarril fins a Portocolom, que no s’arribà a construir.
Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos. Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: El cordó de la vila i La pesta groga són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema La Colcada, amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus Cuentos mallorquins són considerats un precedent de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó. La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic i agradós, que recull la llengua del país i la dignifica, capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps. En el seu vessant de periodista, va ser director de La Ignorància, a la qual Antoni Maria Alcover va publicar les seves primeres rondalles.