Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 1733
Tot lo món es queixa de les retallades
a la societat del benestar
i de mentides sobre l’ecologisme!









En la caixa d’un supermercat, un cavaller se serveix d’una bossa de plàstic per endur-se les seves compres. La caixera està enutjada perquè l’home no actua ecològicament i li diu: "La seva generació no entén el moviment ecològic, i la gent jove haurem de pagar pel malbaratament de recursos que estan causant!"  El Senyor li demana disculpes i diu: "Estic confús, noia, en el meu temps no hi havia cap moviment del medi ambient".  La caixera, enutjada diu: "És gent com vostè la que han destrossat tots els recursos, a costa nostra! En el seu temps vostès no consideraven l’ecologisme!".

Llavors el client és començà a posar nerviós i va respondre que en el seu temps es retornaven les ampolles i aquestes s’emmagatzemaven a la fàbrica per a rentar-les i esterilitzar-les, amb la qual cosa es podien reutilitzar: es reciclaven les ampolles... però no hi havia moviment ecologista! El client afegí: “En la meva època pujàvem l’escala a peu, no hi havia escales mecàniques. No agafàvem el cotxe per a moure’ns fins a dos blocs de cases més enllà: anàvem a peu al forn...  però no hi havia moviment ecologista! No es llançaven els bolquers, llavors es netejaven, i s’eixugava la roba defora, amb una corda, i no amb una màquina que utilitza 3.000 watts.  Aleshores s’emprava energia ecològica i solar per a eixugar la roba.  Reutilitzàvem la roba, passant-la d’un germà a un altre.  Però tens raó, en aquells temps no hi havia moviment ecologista! Només teníem un televisor a casa (quan en teníem...) o una ràdio, i no un a cada habitació.  I el televisor tenia una pantalla de la mida d’una capça de pizza i no la mida de Menorca. Teníem un despertador al qual havíen de donar corda cada nit, amb la seva clau.  A la cuina, per a preparar el menjar, ho fèiem sense tots aquests aparells elèctrics que ens estalvien qualsevol esforç i mengen més watts que un concert dels Stones. Quan havíem d’enviar una cosa fràgil per correu, l’embalàvem amb paper de diari i amb capces ja emprades, i no amb escuma de poliestirè o boles de plàstic. No teníem tallagespa automàtic, amb gasolina, sinó la força dels braços. Treballàvem físicament, sense haver d’anar al fitnes per córrer amb una cinta elèctrica. Però en aquells temps no hi havia moviment ecologista!  Quan teníem set, bevíem aigua de la font, sense emprar copes o ampolles de plàstic d’un sol ús. Omplíem la ploma estilogràfica  amb tinta a la ampolla, en comptes de comprar una nova ploma. Canviàvem la fulla de la maquineta d’afaitar, en comptes de comprar maquinetes que es llancen. Però, és cert, no hi havia ni benestar ni ecologia!  Les persones utilitzaven l’autobús o el tren i els nens anaven a l’escola o a les activitats extraescolars amb bicicleta o caminant, en comptes d’utilitzar la mare i el cotxe de la família com un servei de taxi 24 hores al dia.  Els nins conservaven la mateixa motxilla durant anys, les llibretes es guardaven d’un any per l’altre i els llibres es passaven d’un estudiant al següent; els llapis de colors, les maquinetes de fer punta i els altres accessoris s’empraven al màxim, i no es comprava una motxilla nova cada any, amb un nou eslògan publicitari. Llavors no hi havia radiadors i quan el temps era més fred ens abrigàvem un poc més. Aleshores la societat no impulsava el talla i aferra, així que vam haver de calcular mentalment! Però és cert, no sabíem res del benestar ni de l’ecologia! Només teníem un endoll elèctric per habitació i no una caramull d’endolls per a alimentar una multitud d’equipaments elèctrics indispensables per als joves d'avui. 

Però la culpa no és dels jove d’avui... La veritat es què mentre vostè llegeix aquest text, la TV està engegada, l’escalfador elèctric a tota marxa i la meitat de la casa amb els llums encesos!

I, per favor, no copieu aquest escrit en paper per tal de preservar el medi ambient!

Bernard Boutique