Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 3150
CARTA OBERTA AL BISBE DE MALLORCA
 











Benvolgut Don Jesús Murgui:

 
   He llegit amb consternació que heu manat a totes les parròquies  de Mallorca que aquest diumenge llegeixin una circular en la qual l’Església de Mallorca recomana als catòlics que no votin aquelles opcions polítiques que defensen el matrimoni entre homosexuals, seguint els dictàmens de la Conferència Episcopal Espanyola. Em sorprèn profundament que l’Església ens consideri, als gais i lesbianes, el principal problema en aquests moments de crisi, penúries i dolor per a moltes famílies de Mallorca.  El Consell Econòmic i Social ens acaba de recordar que un 23,5% de les famílies de Balears ja viuen en  situació de pobresa. Som la comunitat om mès s’han incrementat les desigualtats socials.
 
   Com a creient que som , m'identific més amb Joan XXIII, aquell Papa ja major,  que havia de ser un Papa de transició i que, en plena guerra freda, manifestà: “Això fa olor de floridura, obriu les finestres i que entri aire fresc”. I convocà el Concili Vaticà II, que obrí les portes de l’Església de pinte en ample, en un esperit renovador sense precedents. Portes,  que ben aviat els moviments reaccionaris com l’Opus Dei, entre d'altres, es preocuparen de tancar  per por de no costipar-se.
 
   Com m’hagués agradat sentir el  Bisbe denunciant  les desigualtats a la nostra terra, o  el monopoli de les multinacionals farmacèutiques que s’enriqueixen sense cap escrúpol ni un  amb els fàrmacs que tracten epidèmies provocades per manca de precaucions en les relacions sexuals, mentres diàriament  milers i milers de persones a Àfrica , Àsia i Amèrica moren  de SIDA. O denunciant l’explotació dels recursos naturals i de la riquesa dels països del Sud, mentre la seva immensa població pateix fam i pobresa extrema....
 
   Com m’hagués agradat un bisbe compromès, elegit entre els molts de capellans o religiosos compromesos que tenim a Mallorca i no vingut d'una Església que gira l'esquena als qui més la necessiten.
 
   No, els catòlics no podem votar partits que defensen l'amor i el matrimoni de gais i lesbianes i per tant la igualtat d’oportunitats, talment com ho manifesta la Declaració Universal del Drets de les Persones, però podem votar partits que retallen prestacions als pobres per a enriquir encara més els poderosos.  Podem votar partits que promouen guerres injustes, si és que existeixen guerres justes, que venen armes i donen suport a dictadors.  Podem votar partits que han pervertit una tasca tan noble com la política amb la seva corrupció.
 
   Vós, senyor Bisbe, actuau com aquells que a Amèrica del Sur perseguiren els seguidors de la Teologia de l'Alliberament.  Per a ells, per a vós, i utilitzant les paraules d’un sacerdot, Helder Camara “ si jo don menjar als pobres som un sant, però si em deman per què els pobres no poden menjar, som un comunista".

   Afortunadament, Don Jesús, hi ha una Església que no combrega amb aquesta Església. Una Església que pensa per ella mateixa, que no necessita dels preceptes d’una altra Esglèsia poderosa,  aïllada de la realitat i que torna fer olor de floridura. Una església que dóna menjar als pobres i es qüestiona contínuament  per què els pobres no poden menjar. I recordi, Sr Bisbe, que d’aquesta església vostè també n’és el pastor.
 
 
 
Miquel Ensenyat Riutort
Candidat al Congrés dels Diputats per la
Coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa