Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 2378

M’has obligat a sortir a la palestra amb la llança en rest...

Carta oberta a Colau “Rave” Nadal

 

Colau,

 

Ens coneixem d’al·lots, tenim una edat semblant i pertanyem a aquest grup privilegiat que vàrem tenir la sort de néixer en aquest poble de pescadors.

 

Un amic –no diré el seu nom– et va definir a l’escola amb aquest malnom. Tenia alguna cosa a veure amb Corea, Seul, o m’equivoc?

 

Practicant la crítica de manera indiscriminada, pretens, segurament sense saber el que significa, ser l’enfant terrible de Cala Ratjada. La qüestió és que, no sols de paraula, sinó també per escrit a Internet, aquesta crítica s’adreça a tot acte cultural que presencies; actes als quals, cosa curiosa, no et conviden a participar activament en cap cas: no saps l’enveja que et tenim.

 

Però la veritat és una altra. Tu, Colau, ets un inculte, i això no és cap insult, sinó la definició d’una qualitat que posseeixes: ignorar ve de i-gnosi, no conèixer. La cultura és un pòsit que queda després de la gnosi, coneixement total que una persona adquireix: llegir, retenir, tornar llegir i evocar. Per això, la definició d’inculte no ofèn, ja que només s’ofèn la persona o el seus defectes. No es pot insultar allò que no es té.

 

Practicant aquesta crítica, pretens tenir una història de Cala Ratjada (com em vares dir dies enrere a l’esplanada del monument “Als homes de la mar”). Per cert, ja saps nedar? Després de preguntar-me per “sa Guapa”, em vaig adonar que no saps res, absolutament res, d’ella. Això em va fer pensar “si del que sé en saps tan poc, que en sabràs del que desconec?" Criticar es pot fer, parlar del que es coneix. Evidentment, de les vivències personals no se’n pot fer ús si es desconeixen. Decebedor ho ets tu, i no el que va dir Pedro Morey.

 

A pesar que vares prendre iode suficient, pateixes una malaltia que en medicina anomenam “Hipotiroïdisme congènit” (repetesc, no és un insult, és una definició), que es va definir quan et posaren “Rave”  de malnom. I ja que supòs que no coneixes el meu, de malnom, te’l diré: “Pan con siete”. Mai em va ofendre. Dumas va dir que no hi ha cap nom que no es pugui dur amb honor. Però em va ferir perquè anava adreçat a “sa Guapa”, que no sabia parlar el castellà.

 

I ara anem a allò que interessa:

 

- El que va dir en Pedro en el pregó va ser exacte, vertader, bell, el més bell homenatge a Cala Ratjada. Darrere les seves paraules hi volava el meu record. Això em fa testimoni de la seva veracitat. La decepció aplica-te-la a tu.

 

- En Jaume Fuster ha escrit un llibre de poemes. La poesia és una cosa tan bella que pocs éssers humans poden arribar a crear-la, alguns més arriben a entendre-la, i molts més l’estimam. Evidentment, per a entendre i estimar la poesia, s’ha de tenir cultura. En Jaume ha seguit el camí que va assenyalar Laot-Se. Per què t’ho dic? Si ets crític, ho has de saber.

 

Per acabar:

 

Hi ha tres coses sagrades en la meva vida: la meva família, la meva carrera i els meus amics de la infantesa de Cala Ratjada. D’aquests, la família Morey en són uns: Gabriel, Rogelio, Joan, tots els germans, i el meu estimat i inoblidable Tolo. I tu, Colau, has tocat en Pedro, has tocat un escut d’armes i m’has obligat a sortir a la palestra amb la llança en rest.

 

Acab. Gràcies, perquè has despertat en mi l’home de debat que sóc. “L’home és amo del seus pensaments i esclau de les seves paraules” (Henry James). De manera que t’he dit el que pens, però coneixent les teves qualitats venjatives i rancunioses (manifestades públicament per tu mateix), t’agrairia que acceptassis les meves paraules i que no les usassis amb la teva habitual maldiença.

 

Accept qualsevol comentari sobre aquesta carta, estàs en el teu dret. Però si el teu comentari se surt del context rebràs la corresponent resposta, i no serà tan respectuosa, serà homèrica.


Som el que érem. Eres un rave jove i comestible, i ara ets un rave vell i, per tant, impossible de menjar.

 

Eloy Espinar Salom,

nét de sa patrona “sa Guapa”,

nascut a Cala Ratjada, a l’antic carrer d’es Far, un mes de 1938.