Mateu Mercant "Castus", Tomeu Massanet "des Claper", Tomeu Esteva "Blancus",
Jaume Fuster "Lareu", Joan Fernández, Colau Nadal, Macià Esteva "Blancus",
Tomeu Fuster "Pere Andreu", Xisco Terrassa "de sa Central", Arturo Fuster "Pere Andreu",
Joan Fuster "Lareu", Guillem Moll, Miquel Vaquer "Corem", don Vicenç Nadal,
Pere Vaquer "Corem" i Gabriel Morey "Lluïsa"
(foto cedida per Nicolau Nadal Ferrer)
Ens ha arribat una nota, que recorda aquella època
POESIA RECITADA PER EN COLAU NADAL
   Fou l’any 1950 quan vingué el Bisbe de Mallorca de aquell temps, que s’anomenava: Don Juan Hervàs i Benet. Cada alumne del Mestre Vicenç Nadal. tenia que recitar-li una poesia i a mi me troca la que descric seguidament:

              Un al•lot se confessava
              amb un capellà d'Artà,
              i confessor l’hi demanava
              si tenia la costum de robar.
              S'al•lot contesta i digué:
              un dia, al meu senyor,
              de dos puros que tenia,
              a damunt l’escrivania
              jo l’hi vaig robar el millor.
              El capellà l’hi diu:
              No hi tornis un altre pic
              que això es una cosa,
              que perquè ets jovenet
              no te càstigs.
             Resaràs a Sant Miquel,
             un rosari poc a poc
             que te facis bon al•lot
             i quan moris aniràs al cel.
             Aquell al•lot, tot animós i gojós
             l’hi diu: que vol que n’hi resi dos
             i l’hi fotré l’altre puro.

            Nicolás Nadal Ferrer