Imprimeix
Categoria: Portalet
Vist: 624
 La pujada al Puig de s’Àguila per la part nord va ser una experiència molt interessant tant a nivell botànic com a nivell de senderisme de alta intensitat




   Amb un grupet de 10 persones partirem des de Cala Agulla per pujar al Puig  de s’Àguila. Però abans de pujar havíem de visitar les cingleres i fissures de la cara nord del puig, que és allà on hi trobam la majoria de la flora que ens interessa. 
   Així com en anteriors excursions no havíem pogut trobar la didalera florida ( digitalis minor o dubia), en aquestes dades tardanes de primavera ja la trobarem ben florida i com no podia ser d’altra manera va ser l’atracció de l’excursió ja que la seva bellesa és impressionant. 

Image
La peludeta sibthorpia africana, en flor

   Vàrem poder veure tota la col•lecció de endèmiques que pengen dels penya-segats ( sempre a la cara nord): la maçanella (helicrysum ambiguum), la silene mollissima, el tem bord ( micromeria filiformis), la crepis triasii ben florida, la violeta de penyal ( hippocrepis balearica subsp. Balearica) ; i les típiques plantes de les fissures de les roques: escutellaria balearica, sibthorpia africana , el pa porcí (cyclamen balearicum).

Image
Estepa joana (Hypericum baliaricum), penjada del penja-segat

   Ja  a dalt del puig i després d’haver hagut d’escalar una miqueta ( sense perill) poguérem observar les magnífiques vistes  i evidentment férem un descans per poder gaudir i fotografiar.

Image
Bonsai de Rhamnus Bourgeanus

   Com no podia faltar, l’estepa joana (hypericum balearicum) també ens va Alegrar la vista amb molts bons exemplars ben florits. L’alicantí (Rhamnus bourgeanus), un arbust espinós també endèmic hi te una bona colònia a aquest indret, en trobàrem molts, bons i interessants exemplars. 

   Una excursió molt interessant i didàctica, hi anàrem la setmana més precisa per veure tot el que varem veure.

Felip Esteva  Castro