Sa sínia de sa Font de sa Cala torna treure aigua

Gràcies a la restauració duta aterme pel Consell de Mallorca, s'ha pogut recuperar aquest element del nostre patrimoni preindustruial

Repòrtatge fotogràfic exclusiu de "Cap Vermell"

Aquesta és la història d'una sínia. D'una sínia molt antiga que hi ha devers sa Font de sa Cala i que, també molts d'anys enrere, donà nom a un bar, la sínia i el bar dels nostres amics Joana Colom i Llorenç Ballester.

Na Joana recorda perfectament haver vist, moltes vegades, de nina, com el padrí Colau enganxava l'ase a la perxa i la sínia voltava per a omplir el petit safareig amb què regava l'hort. Però, amb els anys i l'arribada dels motors elèctrics, la sínia -totes les sínies- entraren en declivi i començaren a desaparèixer del panorama rural de Mallorca. Aquesta de sa Font de sa Cala va romandre com un vestigi del passat, però sense cap ús possible: tot s'havia deteriorat fins a esdevenir inservible.



Ara bé, no cregueu que ni na Joana ni en Llorenç haguessin desistit mai de la possibilitat de recuperar aquell bocí de patrimoni, gavadal de records inesborrables. Ni que fos com a homenatge al padrí Colau, no podien renunciar a rescatar de la degradació aquell element entranyable. Amb tot, es tractava d'un projecte costós, difícil d'envestir.

Mesos enrere, però, es va obrir una finestra a l'esperança. El Consell de Mallorca promou un programa de restauració del medi rural, des de l'any 2004, dins el marc del Pla de Desenvolupament Sostenible per a Mallorca, que preveu la restauració dels molins, les sínies, les tafones, els cellers, els pous i les talaies costaneres de Mallorca, com podeu llegir al web de la mateixa institució. És un programa que pretén:

- Conservar, restaurar i posar en valor un conjunt de béns del patrimoni historicoindustrial i, conseqüentment, evitar-ne la pèrdua.
- Dur a terme unes restauracions respectuoses amb l'element, potenciant la utilització de les tècniques constructives i els materials tradicionals.
- Contribuir a millorar el paisatge restaurant uns elements que n'han esdevingut identificadors.
- Contribuir a potenciar un turisme cultural, sobretot, a l'interior de Mallorca.

I a aquest programa apel·laren els nostres amics. Es tiraren papers, es feren contactes, hi hagué visites a la sínia deteriorada... i s'aprovà el programa de restauració. Bé, pràcticament es tractava de construir un mecanisme tot nou, i això es va fer.



La gent del Consell es posà mans a la fei na i, un bon dia -el 20 de juliol- les peces de la "nova" sínia arribaven a lloc. La roda, primer de tot, ben reforçada i amb un eix que abans era de fusta i que ara és metàl·lic, per a major seguretat.



Tot seguit, el rodet, que en aquest cas respon al tipus conegut com rodet tortosí i consta d'un sol anell i amb braçols ficats per un dels costats, i lliures per l'altre.



La primera maniobra és la d'encaix de la roda en l'ubicació definitiva. Aques és un treball delicat i que abans s'havia de fer a braços i que avui, afortunadament, es pot fer amb l'ajuda d'una grua que facilita molt i molt l'operació.









Ara és el rodet el que s'ha d'ubicar exactament, amb l'arbre que el sosté i sobre el qual girarà. Al final, els braçols d'aquest rodet hauran de coincidir amb els pintes de la roda. No hi pot haver cap desajustament, perquè si no l'artilugi no giraria.





Un altre element: la perxa. Aquesta va encaixada a la part superior de l'arbre del rodet. La perxa és el braç on, posteriorment, anirà enganxada la bístia que farà rodar la sínia.



Tot va cobrant forma. Han passat uns dies i ara ja ens trobam a dia 27 de juliol. És arribada l'hora d'enganxar els catúfols (per aquí coneguts com cadufons), a la roda. Aquests elements s'han fet d'acord al model original d'aquesta sínia, amb una anseta a la part de baix. I la sínia és a punt d'entrar en funcionament de bell nou, un caramull d'anys després.









Dia 5 d'agost. Avui s'ha de saber si l'invent funciona. Assaig general. En Pep Vila compareix amb la somera "Coloma", l'animal que tendrà el privilegi de tornar a posar en funcionament una sínia que, no fa tant, es donava per perduda.



Tot sembla marxar bé, i "Coloma" es deixa enganxar a la perxa. Es compta amb la col·laboració experta de l'amo en Joan de can Patilla. Es posen les cucales a l'animal, perquè no es maregi, i erri he dit!







Però ja diuen que uns comptes fa s'ase i uns altres fa es traginer. Na "Coloma" no està per la labor. Que no, he dit. Ni estirant, ni empenyent, no hi ha manera de fer-li donar passa.





A grans mals, grans remeis. En Pep se'n torna na "Coloma". Afortunadament la té a dues passes. Al cap de pocs minuts compareix amb en "Blai", un ase ben aregat, acostumat a la gentada de les festes de Sant Antoni i que, en el cas de la sínia, es mostra molt més dòcil. Col·labora! En Joan "Catoi" dóna una mà.



En Pep fa fer dues voltes a en "Blai" i, poc després, l'animal ja camina pel seu compte, sense necessitat que l'esperonin. Això sí, de les cucales tampoc n'ha volgut saber res.









I sí, amics, la sínia ja treu aigua de nou. Quina meravella!
Enhorabona, Joana i Llorenç. I gràcies al Consell de Mallorca. Amb actuacions com aquesta s'honora el passat i es dignifica el present.
Ens han dit que per les festes de la zona, a finals de mes, hi haurà una jornada de visites a la sínia. Us n'informarem.