Crònica del primer i accidentat ple ordinari, des que l'equip de govern es troba en minoria
Els plens ordinaris, en general, se solen dividir en dues parts: els punts de l’ordre del dia i els apartats de decrets, resolucions i precs i preguntes. I solen ser aquests últims, quan l’oposició pren la iniciativa, que desfermen les passions, encenen els ànims i destraven les llengües, sovint fins a límits que a nosaltres, una mica pusil·lànimes, ens semblen excessius. Ja hi hauríem d’estar acostumats, això és la política, diuen, però ens costa. Què hi farem!
Bé, anem a resumir-ho.
- Després de l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, es va sotmetre a votació el CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA CONSELLERIA D’INTERIOR SOBRE LES CONDICIONS I PROCEDIMENTS QUE HAN DE REGIR EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA INFORMÀTIC D’INTERCOMUNICACIÓ, COORDINACIÓ I GESTIÓ DELS COSSOS DE POLICIES LOCALS DE LES ILLES BALEARS. Com es pot llegir, l’enunciat és prou explícit, i encara ho acabà d’escatir el regidor d’Intrerior, Pep Gallego, i de les seves explicacions n’inferírem que aquest sistema informàtic no suposarà cap cost per a l’Ajuntament. El punt s’aprovà per unanimitat.
- Tot seguit es posà sobre la taula la IMPLANTACIÓ D’UN PIE AL NOU SERVEI DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ I DESENVOLUPAMENT LOCAL DE CALA RAJADA. En fa fer dos mots el regidor Sebastià Sureda, i el més interessant –per a nosaltres, pobres ignorants– va ser saber que un PIE és un punt d’informació europeu. El conveni marc correspon al Consell de Mallorca i l’Ajuntament simplement s’hi adhereix. Tampoc no suposa cost per a la caixa municipal i, com el punt anterior, aquest també va ser aprovat per unanimitat.
- I passàrem a un nou conveni: CONVENI ENTRE L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA I L’AGÈNCIA
BALEAR DE L’AIGUA I DE LA QUALITAT AMBIENTAL PER A LA CONTINUACIÓ AMB EL MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ DE LES EDARS DE CAPDEPERA-CALA RAJADA, FONT DE SA CALA I CANYAMEL, AIXÍ COM EL TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS DE CALA MESQUIDA. La nova regidora de Medi Ambient, Pilar Gasull, va ser l’encarregada de donar les explicacions corresponents. Bé, ja sabem que vosaltres, estimats lectors, ho sabeu quasi tot, però per si a algú li havia passat per alt, aclarim que les EDARS són les depuradores, ni més ni pus, però dit més finament. El conveni actual data de 1993, i ara se’n signa un de nou per 35 anys, segons el qual, a banda de garantir el manteniment de les estacions ja existents, ABAQUA es compromet a fer una depuradora a sa Mesquida. Maria Orts va fer una breu intervenció, que no acabàrem d’entendre, però finalment, a l’hora de votar, la signatura d’aquest conveni també es va aprovar per unanimitat. - Els punts V i VI anaven de lo mateix: sengles mocions d’EU-EV i PSOE en relació al conflicte de la franja de Gaza. Uns i altres defensaren les mocions respectives, la resta de partits lamentaren que no s’hagués consensuat la presentació d’una única moció, i que si nosaltres la presentàrem primer, que si vosaltres no condemnau Hamas, etc, etc. Al capdavall, les dues mocions es votaren per separat. La d’EU-EV comptà amb el suport del PSM (aquest partit votà a favor de totes dues), però les 14 abstencions que es produïren impossibilitaren que sortís endavant. La del PSOE, en canvi, comptà amb 15 vots favorables i les 2 abstencions d’EU-EV, per la qual cosa s’aprovà.
I arribàrem als foc creuat, a vegades un autèntic cos a cos verbal.
Encetà les hostilitats –en el sentit dialèctic, clar– el PP, com a primer partit de l’oposició. Joan Ferrer va demanar explicacions referides a:
- Bestretes de la caixa fixa, concretament una de 3.000 euros (no hi hagué resposta).
- Tancament del carrer Pinzón (Son Moll) des de l’esfondrament del mes de desembre, amb els perjudicis que això ocasiona als veïnats i la mala imatge de la zona que se’n deriva. Segons explicà el batle, a un escrit de l’Ajutament del 26 de gener, el jutjat va respondre el 31 del mateix mes dient que es continua amb les tasques de peritatge i que, per tant, ja es comunicarà oportunament quan es pugui obrir el carrer.
- Ordenances fiscals publicades tot i que hi al·legacions presentades pel PP i, per tant, no estan aprovades i no es poden aplicar.
- Fraccionament del pagament d’impostos. Sebastià Sureda va admetre que fins ara hi ha hagut escassa resposta.- Projectes a realitzar amb fons estatals, dels quals encara n’hi ha un que no s’ha aprovat.- Pla d’Obres i Serveis. Segons va dir Mateu Garau, el Consell encara no l’ha aprovat.
- Situació de Capdepera Ràdio. Sebastià Sureda explicà que el conveni amb SisRàdio encara no s’ha signat, tot i que la persona que té cura de l’emissora ho fa per compte d’aquesta cadena.
- Situació del departament de Personal i de les negociacions del conveni col·lectiu. Ara, va dir el batle, cada departament gestiona les relacions amb el personal de la seva àrea. Quant al conveni, segons Pep Gallego, s’ha sol·licitat la col·laboració d’un assessor.ç
- Patronat de Turisme. Davant la crisi i les magres perspectives de cara a l’estiu, el portaveu del PP va acusar l’equip de govern de desgana i va exigir una reunió immediata del Patronat.
- Paralització d’obres sense llicència. Joan Ferrer va demanar que el batle manifestàs clarament si alguna de les paralitzacions d’obres recentment decretades s’havia produït a petició del PP, a la qual cosa el batle va respondre que no. Segons Ferrer, s’ha intentat intoxicar alguns afectats (no va dir qui era l’intoxicador) amb la idea que havia estat cosa del seu partit.
- Escrit del departament de premsa publicat a “Cap Vermell” –aquí apareguérem nosaltres en el plenari, de rebot– sobre la represa de les obres de la sala multiusos. Segons Ferrer, aquest escrit hauria d’haver explicat que la represa d’aquestes obres s’havia produït després de solucionar les deficiències denunciades pel PP. A partir d’aquí s’encetà un dels moments de més tensió del ple, entre el mateix Joan Ferrer, amb el suport addicional de Pep Medina, i Sebastià Sureda. Agre, agre, agre. Evidentment, no es posaren d’acord, especialment quan parlaren de doblers i del canvi de projecte. Cadascú defensà el seu punt de vista, i no sempre de bona manera.
Maria Orts agafà el relleu, debutant com a oposició en aquesta legislatura, i es veu que venia amb ganes. Na Maria té el verb fàcil i esmolat, i en un moment del debat es trobà amb Pilar Gasull, que no li va a saga, i saltaren espurnes. Per quines coses es va interessar Maria Orts? Per aquestes:
- Bestretes de la caixa fixa (també).- Expedientes d’infraccions urbanístiques.
- Mercat Medieval. Exigí una reducció del pressupost d’aquesta fira.
- Soterrament de les línies telefòniques i d’electricitat a les obres del carrer Port. Segons Mateu Garau, està previst.
- Nomenament de secretari de la comissió d’urbanisme.
- Situació de les Normes Subsidiàries i causes per què encara no s’ha contractat l’equip redactor. Rafel Fernández explicà que s’han hagut d’adaptar els plecs (?).
- Participació de l’Ajuntament en la junta del Parc de Llevant.
- Control de qualitat del servei de neteja urbana, signatura dels contractes corresponents. Aquí, com hem avançat, Orts i Gasull apujaren el to respectiu. Bé, això per dir-ho eufemísticament.
- Dotació de serveis de distintes zones urbanes. Segons el batle, estan pendents d’una segona reunió.
- Reunions de la comissió d’urbanisme de l’equip de govern. Segons Rafel Fernández, es reuneix tots els divendres, com estava previst.
- Causes per les quals no s’ha duit a plenari la moció d’EU-EV demanant la denegació de permís d’obres a l’hotel Son Moll. El batle explicà que ara aquesta llicència està paralitzata pel Consell.
- Carrer Triton (hotel Son Moll) i impacte negatiu per a la imatge turística (també).
- Causes per les quals ningú no els havia demanat informació sobre la situació dels departaments que havien deixat. Rafel Fernández li va recordar la transversalitat amb què actua l’Ajuntament i que, per tant, l’equip de govern coneix la situació dels departaments ocupats fins fa poc per Orts i Urdangarín. Rafel Fernández arribà a dir a Orts que no tenia vergonya política.
Arribà el torn de Mateu Melis quan les forces dels assistents, i dels oients, es trobaven ja a punt de fer figa. Per sort, el representant d’Es Grup té una altra manera de dir les coses que, com a mínim, ens estalvia segons quins exabruptes. Què volia saber, en Mateu Melis? Això:
- Necessitat de reunir la comissió de participació ciutadana per tal d’informar de la situació creada arran de la reestructuració de l’equip de govern, com a conseqüència del cessament de les regidores d’EU-EV.
- Projecte d’oficina de turisme a la glorieta de la plaça Castellet; en tractar-se d’un projecte descartat, va dir, el seu import (uns 10.000 euros) hauria d’anar a despesa corrent.
- Memòries USB, 2.900, adquirides. També haurien d’anar a despesa corrent.
- Institut, obres d’ampliació. Rafel Fernández va informar que el passat desembre varen tenir una reunió amb la consellera i que les obres s’executaran (o com a mínim s’iniciaran) aquest mateix any.
- Necessitat de la presència del policia de barri a la zona del carrer Centre, especialment des que és de doble direcció.
- Obres en el carrer Castellet, reclamades pels veïns i sol·licitades per Es Grup el juny de 2008. Mateu Garau va
assegurar que hi hauria actuacions abans de l’estiu.- Desproporció del pressupost de la sala multiusos (també), a no ser que aquest pressupost inclogui els 2,4 milions complementaris que preveu el nou projecte. En demanar pels mobles, Sebastià Sureda va dir que “teòricament” hi entraven.
- Aljub del carrer Port (plaça de l’Orient). Va reconèixer que havia votat a favor del projecte, però que aquest element datava del començament del segle XIX, per més que també va admetre que l’últim aljub era dels anys 30 del segle XX. Mateu Garau es va referir al mal estat d’aquest element arquitectònic, que el feia gairebé insalvable; també va recordar que el coll de la cisterna es deixaria; i, finalment, va recordar que el projecte del carrer d’es Port havia estat a l’abast de tots els regidors amb temps suficient per a consultar-lo, que havia passat per comissió informativa i que, sobretot, havia estat aprovat pel ple de l’Ajuntament, per unanimitat, i per tant s’ha d’executar segons els termes amb què s’havia aprovat. Tot, entre aquest dos oradors, en un to molt civilitzat.
Bé, tot això que aquí es recull no és més que un reflex molt esblaimat del que va succeir el dimarts dia 3 devers la Sala. Per moments, no hi va fer estar de res, i a nosaltres ens resulta impossible fer-vos arribar la vehemència d’algunes intervencions. No hi tenim la mà trencada. Per sort.