Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 620
El mal temps deslluí la celebració dels actes del 25N a Capdepera



Amb motiu del 25N a Capdepera es van organitzar un sèrie d’activitats (un programa ben complet). Dissortadament el mal temps no va permetre dur a terme l’acte principal a la plaça de l’Orient, que incloïa la lectura del manifest elaborat per Esperit Feminista, un punt informatiu i mostres artístiques.

Com altres anys se va posar un cartell commemoratiu a les façanes de l’Ajuntament i el Centre Cap Vermell, i se van il·luminar de lila de la font de la plaça dels Mariners de Cala Rajada i del Centre Melis Cursach de Capdepera.



Dimecres, 23 de novembre, en el marc dels actes prevists amb motiu del Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona, l’equip de Benestar Social de l’Ajuntament  va instal·lar al mercat de Capdepera l'exposició "Històries reals".  Aquesta mateixa exposició se va muntar dia 26 de novembre, dissabte de mercat, a la plaça dels Pins.
 



Dia 25, a les voltes de l’Ajuntament hi va haver la lectura del manifest institucional i minut de silenci per les víctimes assassinades.



Per causes meteorològiques adverses es van suspendre els actes prevists per dia 25 de novembre, al capvespre, a la plaça de l’Orient amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la violència contra la dona. 

Amb la intenció de conscienciar contra aquesta xacra social i amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona s'han pintat aquests missatges a diferents passos de zebra de Capdepera i Cala Rajada:

HI HA SORTIDA, TU POTS!

NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

BASTA DE SILENCI!

ROMPE EL SILENCIO.

PLÁNTALE CARA AL MACHISMO.

EL MALTRATO VERBAL ES VIOLENCIA.

A tots ells apareix també el 016, telèfon d'informació, assessorament i atenció psicosocial immediata a tota dona víctima de violència masclista.

 (Imatges Aj Capdepera)

Aquest és el manifest institucional llegit dia 25 de novembre:

Declaració institucional amb motiu del 25 de novembre de 2022:  
«Seguim treballant per una Mallorca lliure de violències masclistes»

" D’ençà que l’any 1999 l’ONU va declarar el 25 de novembre Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el moviment feminista d’arreu del món i moltes institucions ens feim ressò d’aquesta data, alhora que refermam el nostre compromís en la lluita contra la violència cap a les dones. 

Cada any, les dades de dones assassinades per violència masclista escarrufen, de la mateixa manera que ho fan les dades de dones que denuncien que pateixen violència per part de les seves parelles o exparelles. 

A més de ser cada any la comunitat autònoma amb la taxa de denúncia més elevada, continuam sent la comunitat amb més incidència de violència de gènere. 

A Mallorca, des del 2003, han estat assassinades, víctimes de violències masclistes, 39 dones. 

A l’Estat espanyol, enguany i fins avui, han estat assassinades 38 dones i, del 2003 ençà, són 1171. Des del 2013, han estat assassinats 48 infants en l’àmbit de la violència de gènere. 

Aquestes dades són una part de les violències masclistes. Són dades que manifesten una de la part més cruenta de violència contra les dones en l’àmbit de la parella o exparella, a la qual també hem d’afegir la violència vicària, que es manifesta de maneres diverses fent mal als fills i filles. 

Però tampoc no podem deixar de mirar cap a altres formes de violència, com són les agressions sexuals, els abusos i les vexacions. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 1.200 milions de dones, una de cada tres, pateix violència masclista en qualsevol de les seves formes. I quasi 1,7 milions d’infants a l’Estat espanyol viuen a cases on el pare maltracta la mare. 

Recordem que, segons la macroenquesta, la meitat de les dones de l’Estat espanyol majors de 16 anys, 11.688.41, han patit algun tipus de violència masclista i quasi una tercera part de les dones majors de 16 anys han patit violència física per part d’un home. Fer front al masclisme, que considera que pot disposar del cos de les dones i agredir-lo, és una tasca ineludible que tothom té en una societat democràtica.   

Prop del 7 % de dones ha patit violència sexual i, d’aquestes, més d’un 90 % no la denuncia: per por, per vergonya, perquè massa sovint encara es jutgen les víctimes; perquè massa sovint la pregunta és com anava vestida i es carrega la responsabilitat sobre ella i no sobre l’agressor. 

Una de cada tres dones a Espanya ha patit violència física, sexual o psicològica dins una relació de parella. Un 90 % de les dones que han patit violència tenien fills i filles, víctimes d’aquesta violència. També n’hem de tenir cura. Els infants delsnostres pobles han de créixer en entorns segurs. 

Des del 2004 a l’Estat espanyol comptam amb la Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, gràcies a la qual s’han creat serveis socials, jurídics, d’atenció psicològica, d’acollida, habitatges, recursos policials, forenses, jutjats especialitzats per abordar la violència contra les dones en l’àmbit de la parella.

A les Illes Balears, amb la Llei 11/2016, d’igualtat de dones i homes, ampliam la mirada a les violències contra les dones com les violències sexuals, matrimonis forçats, violència simbòlica, econòmica, etc. 

Amb la Llei orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, es consolida l’abordatge de la violència sexual i l’especialització vers aquest tipus de violència que l’any 2021 varen denunciar 670 dones, segons dades del Ministeri d’Igualtat. 

La sensibilització social, política i institucional ha anat augmentant, i ens ha fet conscients que des de tots els àmbits i totes les administracions s’hi ha de fer front, des de la consciència i la prevenció fins a la reparació del dany de la víctima. 

A les jornades dedicades a l’abordatge de les violències masclistes que va organitzar el Consell de Mallorca, els dies 6 i 7 d’octubre, es va remarcar la necessitat d’un plantejament interdisciplinar i interseccional, i també la necessària capacitació de tots els agents que hi intervenen. Sense conèixer la magnitud i el context masclista en el qual es produeix la violència contra les dones el seu abordatge no serà eficaç. 

Tenim una responsabilitat, com a societat i com a institució, en cada una de les dones que ha patit i pateix violència, per això ens cal continuar treballant i refermant els nostres compromisos:

 1.- Ens comprometem a posar fi a les violències contra les dones, eradicant les actituds masclistes.

2.- Ens comprometem a revisar i implementar els plans estratègics municipals d’igualtat participatius perquè sabem que el compromís amb la igualtat de tota la comunitat és l’antídot de les violències.

3.- Ens comprometem a revisar i millorar si cal els serveis de violència masclista.

4.- Ens comprometem a treballar en xarxa, col·laborant amb totes les institucions i crear sinèrgies per eradicar les violències masclistes.

5. Ens comprometem a donar suport a les associacions i col·lectius de dones i col·lectius feministes del nostre entorn, per fer front a les violències masclistes.

6. Ens comprometem a interpel·lar els homes del nostre voltant, perquè esdevinguin còmplices en la lluita contra les violències masclistes.

7.- Ens comprometem a organitzar campanyes de prevenció de les agressions sexuals i a participar-hi.

8.- Ens comprometem a construir pobles lliures de violències masclistes.

9.- Ens comprometem a millorar la inversió de recursos per fer front a les violències masclistes. 10.- Ens comprometem a acompanyar les dones que afronten violències masclistes fins a la reparació del dany patit."