Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 518
Escassa participació de feligresos en l'Ofici del dia de Sant Roc



 

Dilluns 16 d'agost, a la parròquia de Cala Rajada, es celebrà un any més la missa en honor del seu patró Sant Roc. Un Ofici celebrat amb solemnitat, com sempre, i concelebrat pel rector mossèn Xisco Bernabeu, i mossèn Pere Orpí, acompanyats pels habituals escolans de la parròquia.  Es tracta del primer ofici de Sant Roc del nou rector.

El temple de l’església de Cala Rajada, mostrà un aforament reduït, en comparació al que ens tenia acostumats anys enrere, tal vegada, motivat per ser en dilluns, per la por als contactes dut a la COVID i també per la manca d’estiuejants, que mai faltaven a la cita. Tot i així, els fidels seguiren l’ofici amb devoció i participant en tot moment, escoltant una homilia dedicada a la vida i actes del sant, que hauria dedicat la seva vida a ajudar els malalts de pesta, morint en olor de santedat.

Com a qualsevol celebració important de la parròquia, l’Ofici va ser acompanyat pels cants i la música de la Coraleta Verge del Carme, amb la seva directora Maria Antònia Gomis al cap davant.

En acabar el rector va felicitar l’assistència a l’acte i va agrair el treball de tots els que havien ajudat a fer més lluït l’Ofici, però, per segon any consecutiu, no va poder oferir als assistents la copeta de vi dolç i les pastes com és costum per brufar la festa del Patró Sant Roc.

La imatge de Sant Roc ben endiumenjada amb el centro de flors preparat per les dones de la parròquia.

Mossèn Pere Orpí concelebrà l’Ofici de Sant Roc amb ajuda dels escolans.

L’església mostrà un aspecte menys concorregut, a diferència d’altres anys, a pesar de la solemnitat de l’acte litúrgic.



Aquest és un resum de l'homilia de Sant Roc del rector Xisco Bernabeu:

Resum homilia de Sant Roc 2021

Sant Roc neix a la primera meitat del s. XIV a Montpeller, que aleshores formava part del Regne de Mallorca. L'època històrica i la vida del sant està marcada per la pesta negra. Una de les formes més idònies per entendre l'impacte de l'epidèmia a les societats europees són les cròniques. A Sicília, un notari de nom Gabriel de Mussis descriu en aquestes termes la ràpida expansió de la malaltia a Crimea: "Pobre de mi! Els nostres vaixells entran al port, però de mils mariners sols déu se salven. Arribam a les nostres llars; els nostres parents vénen a visitar-nos. ¡Ai de nosaltres perquè els llançàvem els dards de la mort! Tornant a les seves cases, aviat contagiaren a tota la seva família, que en tres dies sucumbiren i fou enterrada en una fosa comuna. Sacerdots i metges de visita dels seus deures estaven malalts, i aviat estaven morts. O mort! ¡Mort cruel, amarga, impia!". La descripció que acabam de citar és una mostra palesa del caràcter dramàtic del segle de sant Roc, un moment on les gents del vell continent vivien baix l'angoixa, la incertesa i la por; i la mort estava estesa per tot arreu.
 
El patró de Cala Rajada quedà orfe aviat. Desprenent-se de l'herència familiar, decidí entregar tots els beneficis als pobres. Així, Roc, determinat a seguir Jesús en la pobresa i donar a conèixer l'Evangeli a través de la paraula, inicia el seu pelegrinatge a Roma, centre de la cristiandat.
 
Del seu itinerari vers la ciutat eterna cal destacar dos episodis significatius que recullen l'essència del sant. Arribat a Acquapendente, ciutat de la Toscana, es consagra en cos i ànima a la cura dels malalts de pesta ingressats a l'hospital. Aquí ja es reporten de Roc algunes curacions miraculoses que alliberen als homes del flagell de la malaltia. L'altre episodi és prou conegut. A Pianceza, el nostre patró es contagia de pesta a causa del constant contacte amb persones infectades. A fi d'evitar propagar encara més la malaltia, el sant es retira a un bosc. Allà diàriament rep la visita d'una ca que li duu un panet a la boca. El propietari de l'animal, Gottardo Pallastrelli, inquietat pel curiós comportament del ca, un dia decideix seguir-lo. A l'arbreda, Gottardo troba a sant Roc, el porta a casa, li procura menjar i també amoroseix les nafres. Marcat pel testimoni cristià del sant, Gottardo decideix fer-se també peregrí. Alguns sostenen que l'obra Acta Breviora un escrit anònim de principis del s. XV on es recull la vida de sant Roc, fou escrita pel bon Pallastrelli. La curació definitiva del sant fou obrada per un àngel. Amb la salut corporal restaurada Roc decideix tornar a la seva ciutat natal. De camí és acusat d'espionatge i uns soldats el tanquen a la presó. Entre barrots sant Roc mor en olor de santedat entre 1376 i 1379. Ben aviat la devoció al peregrí pobre i guaridor dels apestats s'escampà per tota la cristiandat.
 
Sens dubte, el nostre patró va fer de si mateix una lectura literal dels ensenyaments evangèlics: es va convertir en un Evangeli vivent. Les paraules de Jesús dirigides al jove ric: "Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me"; les paraules de Jesús sobre l'amor més gran: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics"; i les paraules de Jesús sobre el judici final: "Perquè... estava malalt, i em vàreu visitar", es feren carn de manera heroica en la persona de sant Roc.
 
Patró de Cala Rajada, dels peregrins, dels malalts d'epidèmia (especialment per pesta i còlera) i dels infermers, celebrar sant Roc en el moment de la pandèmia de la Covid-19 ens dóna l'oportunitat d'encomanar al nostre poble, als afectats pel coronavirus i a tot el personal sanitari a la intercessió de sant Roc. També cal fer una referència al col·lectiu de capellans d'hospital que, especialment durant el confinament fort, dugueren la consoladora presència de Jesús, el Bon Samarità, a tots els malalts hospitalitzats que, per les restriccions, estaven en moltes ocasions en una difícilment suportable soledat. 
 
Molts d'anys!
 
--
Rvdo. Francisco Juan Bernabeu Bonet,
Párroco de Sant Bartomeu de Capdepera y Nostra Senyora del Carme de Cala Rajada