Com cada any, dia 31 de desembre convocam al Castell per celebrar la festa més antiga i reivindicactiva d'Europa. Un cop penjada la bandera, hi hagué els parlaments que a continuació teniu i acabaren amb un glop d'herbes de Can Planetes.
ESTIMAM MALLORCA. ESTIMAM LA LLIBERTAT
Avui som aquí per celebrar que el 31 de desembre és la Diada de Mallorca i per proclamar el nostre compromís, una vegada més, amb Mallorca i amb la Llibertat.
Saludam amb alegria que la Diada de Mallorca, el 31 de desembre, enguany se celebra, també, com a Diada oficial i recordam amb orgull que, durant centenars d'anys, els mallorquins i les mallorquines han fet la seva festa col·lectiva en aquesta data.
Volem que la Diada sigui sentida i compartida per tota la societat mallorquina. Volem que sigui una Diada oberta, integradora, despullada d'elements essencialistes i amb projecció cap a un futur pròsper i lliure.
La Diada és un bon moment per fer balanç de l'any que s'acaba. Hem vist que l'aparell de l'Estat espanyol ens ha passat, un any més, amb cançons i sense resoldre la gravíssima discriminació econòmica que patim els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
Un any més, no tenim ni nou sistema de finançament, ni REB, ni l'Estat ha complit amb les inversions compromeses. Això redunda directament en la pèrdua de nivell de vida i benestar de la immensa majoria de les persones que viuen a les Illes Balears.
Hem comprovat que no hem avançat prou en matèria de política cultural, educativa, lingüística i comunicativa. I que els drets lingüístics de les persones que volen usar la llengua catalana, no sempre estan garantits, com demostren els casos fets públics durant enguany i de manera especialment greu el cas de Paula Rotger.
No només això, també s'han fet públiques noves amenaces a l'ensenyament en català per part de la Conselleria d'Educació.
Si continuam al ritme actual, no aconseguirem mai la plena i total recuperació de la nostra llengua, que és, recordem-ho, un dels objectius fundacionals del nostre autogovern.
Aquest 2019 hem rebut amb tristor i ràbia la sentència feta pública pel Tribunal Suprem espanyol que condemna a 100 anys de presó i d'inhabilitació els independentistes presos i que posa en perill els drets a la dissidència, a la manifestació i a la llibertat de pensament. Una sentència que condemna a romandre a presó nou persones justes i honrades i que condemna, també, els drets fonamentals de totes i tots nosaltres.
Aquesta Diada 2019, però, també tenim motius per a l'esperança i per a la celebració. Celebram que formam part d'una societat que aposta majoritàriament per la cohesió social, la protecció del medi i la solidaritat.
Celebram la bona acollida que ha tengut la campanya impulsada per l'Obra Cultural Balear, que ens convida a començar amb un 'Bon dia'.
Celebram que tenim una societat civil que aposta per la Cultura i per la defensa del territori forta, robusta i en creixement.
Celebram que la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País torna a créixer i és present a la majoria de municipis de Mallorca.
Aquesta Diada 2019 volem proclamar que apostam per un futur de cohesió social i de Llibertat. I que som aquí perquè volem una Mallorca millor i perquè Estimam Mallorca i la Llibertat.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això, apostam, fermament, per seguir construint una societat plural i diversa i, al mateix temps, interconnectada, amb el màxim nivell de benestar possible, amb totes les llibertats garantides i amb la llengua catalana com a vehicle d'unió.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això exigim que es blindi l'ensenyament de la llengua catalana i en llengua catalana a la nova Llei d'Educació. Igualment, reivindicam el dret a que totes les persones que viuen a les Illes Balears puguin exercir el seu dret a aprendre català.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això exigim que es respectin els nostres drets lingüístics en tots els àmbits i que els representants institucionals compleixin el decret d'usos lingüístics aprovat ara fa un any.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això demanam que s'augmenti el suport institucional als mitjans de comunicació en català.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això ens comprometem amb el foment de la Cultura com a eina per ajudar a fer persones lliures.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això exigim que s'acabi, enguany, amb l'infra-finançament i l'espoliació econòmica que pateixen les Illes Balears.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això continuarem lluitant per assolir el màxim autogovern.
Estimam Mallorca i la Llibertat, i per això exigim el lliure retorn d'en Valtònyc i la llibertat de tots els presos polítics i els exiliats.
Estimam Mallorca i la Llibertat i per això exigim als dirigents de l'Estat espanyol que afrontin políticament la plurinacionalitat de l'Estat i feim nostre el lema 'Spain, sit and talk'. Estimam Mallorca i la Llibertat, i per això exigim més compromís als representants institucionals amb la nostra llengua, la cultura, els nostres interessos col·lectius i la cohesió social.
Estimam Mallorca i la Llibertat, i per això feim una crida a tots els nostres conciutadans i conciutadanes per convertir la Diada de Mallorca en una celebració col·lectiva i en una diada per fer, cadascú de nosaltres, una bona acció per una Mallorca millor.
Estimam Mallorca i la Llibertat, i ens comprometem a redoblar els esforços per aconseguir una Mallorca més justa, més cohesionada, més solidària i més lliure.
Estimam Mallorca i la Llibertat, i per això cridam tots junts: VISCA MALLORCA LLIURE!
DRETS HUMANS
La nostra mar Mediterrània, aquesta immensa zona fronterera, és a hores d'ara un espai conflictiu que engoleix milers d'emigrants que fugen de la fam, la guerra i la misèria; una gent que cerca refugi a Europa desposseïda de drets i de recursos. Un drama que va per llarg.
Les nacions africanes i asiàtiques banyades per la nostra mar són espais conflictius. La Història ens ensenya que els conflictes greus, sagnants, una vegada encesos són difícils d'apagar perquè es retroalimenten i s'allarguen anys i anys.
No fa molt de temps que els civilitzats i senyorívols governants europeus utilitzaven el recurs de la guerra com a eina política amb la qual esclafar perillosos conflictes, apaivagar els ànims de la ciutadania, enriquir-se apropiant-se dels recursos dels vençuts i recuperar un dilapidat prestigi.
Aquesta criminal doctrina política es va ensorrar amb la I Guerra Mundial. La destrossa fou tan enorme que passà factura en forma d'inestabilitat i convulsions polítiques; fou el caliu que encengué un conflicte encara més sagnant: la II Guerra Mundial.
França havia estat el país més perjudicat. Una curta relació de danys serà suficient per entendre l'enormitat de la tragèdia: un milió quatre-cents mil morts, un milió d'invàlids, sis mil fàbriques buidades de maquinària pels alemanys com a botí de guerra, tres-centes cinquanta mil cases destruïdes, cent dotze pous de les mines de carbó franceses dinamitats, milers de quilòmetres quadrats de sòl agrícola inservible. Els francesos creien que els alemanys pagarien els danys causats, però aquests no estaven en condicions de fer-ho.
Quan acabà la II Guerra Mundial, el mes de maig de 1945, els dirigents de les nacions guanyadores crearen organismes i proposaren mesures per aixecar l'economia i pal·liar el patiment humà. Calia ajudar tots aquells que havien perdut la llar, facilitar el retorn als qui es trobaven lluny de la seva terra: soldats, presoners, alliberats de camps de concentració i desplaçats, així com atendre els ferits i invàlids. Europa s'havia de recompondre, per la qual cosa se signaren acords per acollir i recuperar els seus ciutadans.
Espanya fou l'únic país dels que havien participat en la guerra que no volgué recuperar els seus ciutadans; eren antics republicans exiliats, molts acabats de ser alliberats de camps de concentració i altres que havien participat en tasques de resistència i aleshores eren homenatjats. A Espanya l'Estat de Guerra imposat pels sublevats l'any 1036 encara era vigent i no seria anul·lada fins l'any 1948.
Dit any les Nacions Unides aprovaren la Declaració Universal dels Drets Humans, on es reconeixia la dignitat i el respecte que mereix tot ciutadà per la seva condició humana. L'any 1950 dins l'àmbit del Consell d'Europa s'aprovava el Conveni Europeu de Drets Humans. Més tard, el 1966, les Nacions Unides establertes a Nova York aprovaven el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Tots aquests acords i tractats internacionals aprovats inicialment sense la participació espanyola foren incorporats a la nostra Constitució de 1978; així, l'article 96 preveu que els esmentats tractats internacionals, una vegada publicats al Boletin Oficial del Estado, passassin a formar part de l'ordenament jurídic espanyol. L'article 10.2 estableix que les normes relatives a drets fonamentals i llibertats s'interpretin d'acord amb la Declaració Universal de Drets Humans.
L'actual conflicte amb Catalunya està interpel·lant constantment a la justícia espanyola. Al meu entendre el fet d'haver incorporat la doctrina sobre Drets Humans a la nostra jurisprudència no vol dir que se l'hagi feta seva del tot. Institucions com l'Audiència Nacional funcionen seguint les petjades del Tribunal d'Ordre Públic del temps del franquisme, del qual és hereva. Delictes com el de sedició, propi del segle XIX, han desaparegut de l'ordenament jurídic europeu. El fet que la justícia alemanya, belga o anglesa hagin denegat l'extradició de polítics catalans exiliats demostra el desencaix de la nostra justícia respecte a l'europea dels països més avançats.
La quimera política, que jutges, magistrats i fiscalia han feta seva, de castigar severament els polítics independentistes catalans ha provocat que el poder judicial forci els fets i la interpretació jurídica, arribant a vulnerat drets fonamentals. Si no hi ha una rectificació el desprestigi seguirà creixent.
Tant de bo la legislatura que prest iniciarem sigui capaç d'endreçar el rumb de la política i de la justícia. M'agradaria formar part d'una ciutadania exigent i organitzada que assumesqui més protagonisme i superar la desconfiança, recuperant uns drets que avui són qüestionats des del poder.
Josep Terrassa