Avui divendres 9 de maig, en plena campanya electoral, el Consell de Govern ha aprovat el Decret mitjançant el qual s’aprova el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears 2019-2026. Aquest Decret dona el mandat a les administracions per planificar i prendre tots els acords administratius necessaris per materialitzar les mesures que inclou.
El Pla preveu una inversió total de 1.720 milions d’euros entre totes les administracions competents en el desenvolupament d’aquestes mesures, que es duran a terme entre els anys 2019 i 2026.
El model que dibuixa el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears se centra en un canvi de la distribució modal dels desplaçaments a favor dels transports col·lectius i no motoritzats que deixa de banda la construcció de noves infraestructures viàries.
És un model en el qual la utilització del cotxe privat perd pes en favor del transport col·lectiu o altres modes de transport alternatiu i que té també un marcat caràcter social, d’integració, d’igualtat d’oportunitats i del dret a la mobilitat dels ciutadans de totes les illes.
Aquest nou plantejament de mobilitat es completa amb una aposta per la sostenibilitat, per tal d’aconseguir una reducció progressiva de la contaminació que causa el transport.
El Pla fixa com a objectius principals els següents: garantir l’accessibilitat al transport de tots els ciutadans i a tot el territori; reduir la contaminació generada per la mobilitat i minimitzar el consum energètic; reduir l’accidentalitat; minimitzar la distància mitjana dels desplaçaments; anar cap a una ciutat compacta amb serveis que redueixin els desplaçaments fora; transformar la distribució modal a favor del transport públic o no motoritzat; millorar i flexibilitzar les condicions del transport públic alhora que es dona rigidesa al privat, i optimitzar la connexió entre les illes.
El Pla es concreta en les línies següents:
1. Ampliació de la xarxa de transport públic
Amb dues actuacions principals:
— Noves concessions d’autobús. El Pla preveu l’increment del 50 % de l’oferta a l’illa de Mallorca, i un percentatge fins i tot superior a les altres illes.
— Un nou mapa ferroviari, que serà un instrument clau per resoldre la situació de congestió dels accessos a Palma i la seva àrea metropolitana. En aquest sentit, es planteja desenvolupar la línia de Migjorn, de Palma a Llucmajor; el Trambadia des de Palma a l’aeroport i la integració del metro en la xarxa urbana de Palma, amb l’ampliació de la línia al ParcBit i Son Espases.
Les línies de tren a Alcúdia, fins a Artà i Cala Rajada, o l’ampliació (en una segona fase) de la línia de Migjorn fins a Felanitx o del tramvia fins a Santa Ponça completaran el mapa ferroviari.
Les ampliacions del metro al ParcBit i Son Espases ja han iniciat la tramitació.
2. Mesures per flexibilitzar el transport públic i més rigidesa per al vehicle privat
En aquest punt es proposen les mesures següents: la creació de fins a 50 quilòmetres de carril bus VAO i l’habilitació d’aparcaments d’enllaç per afavorir l’entrada als centres urbans en transport públic. També es preveu l’elaboració de plans de mobilitat de les ciutats amb més protagonisme d’espais per a vianants i de carrils bici; i de plans de mobilitat per a empreses i grans centres de treball (UIB, polígons industrials, etc.).
3. Integració de tarifes de totes les illes
Ja s’ha iniciat el camí per aconseguir que tant les targetes com les màquines validadores tenguin la mateixa tecnologia.
4. Reducció de la contaminació
Es pretén arribar a una reducció de la utilització del vehicle privat i el canvi a vehicles menys contaminants tant dels col·lectius com dels privats: l’electrificació del tren ja completada, nous autobusos de gas natural i elèctrics, o la limitació d’entrada de vehicles contaminants a partir de 2025 i 2035 que inclou la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.
5. Millora de la mobilitat interinsular
El Pla proposa mesures que passen per superar la manca d’interrelació i configurar un territori únic des del punt de vista de la mobilitat. En aquest sentit, perquè totes les illes s’integrin en un mateix sistema de tarifes és necessari que hi hagi la possibilitat de fer aquests desplaçaments en transport públic i que tant targetes com màquines validadores responguin a la mateixa tecnologia.
6. Reducció de la sinistralitat
Amb reducció de la velocitat i inversions en millores en els trams de concentració d’accidents (TCA).
7. Optimització de la distribució de mercaderies
Amb la creació de centres logístics.
Amb les mesures que inclou el Pla es pretén revertir les dades respecte de l’ús de la mobilitat tant per part dels residents com per part dels turistes recollides en la fase de diagnosi:
En el cas dels residents, més de la meitat dels desplaçaments (2,6 milions diaris) es fa amb cotxe (el 57 %) i, a més a més, el 69 % d’aquests desplaçaments té l’origen i la destinació en el mateix municipi. Una altra de les dades principals és que prop del 70 % dels desplaçaments per anar a la feina es fa amb cotxe.
Pel que fa als turistes, el 34,5 % empra el cotxe (fan 1,3 milions de desplaçaments diaris). Això suposa un increment del trànsit d’aproximadament el 25 %.
Nova distribució modal de la mobilitat
Amb l’aplicació d’aquest Pla es preveu aquesta nova distribució dels modes de transport: un 13 % de desplaçaments es faran amb transport públic; un 42 % a peu i un 9 % amb bicicleta, la qual cosa reduirà el pes del cotxe del 56 % al 36 %.
En el cas dels turistes, s’ha estimat que es poden reduir en un 30 % els desplaçaments que fan en cotxe.
La previsió és que la demanda de passatgers del transport públic s’incrementi de manera molt significativa i pugui passar dels 61,10 milions de viatgers anuals que hi ha ara a 84,4 milions (escenari d’hipòtesi més baixa) i 108,7 milions (hipòtesi més alta). Això suposaria un increment del 78 % (en l’escenari més optimista) en la utilització del transport públic.
És d'esperar que aquest nou pla director es compleixi íntegrament i n esperin el darrer any per dur-ho a terme. Tot i això, un dia abans, dijous 8 de maig tengué lloc el III Debat sobre el futur del Ferrocarril a Mallorca, organitzat per AAFIB - Associació d'Amics del Ferrocarril de les Illes Balears que han publicat el següent resum de l'acte:
Sembla que tothom està d'acord en que la propera legislatura serà la de la mobilitat i la vivenda.
Tothom està d'acord amb l'extensió del metro a son Espases i Parc Bit.
PODEM planteja obrir 7 linees de tren, entre elles el tren de Llevant, i apostar en ferm per un transport públic amb més freqüències i sostenible. Reclamar els 400 milions que l'Estat adeuta a aquesta comunitat en matèria ferroviària.
Més declara prioritària la línea MANACOR-ARTÀ i fer estudis sobre les altres línees; manifesta que el transport s'ha de tractar en global a nivell d'illa i no sols de tren. Espera que el REB (RÈGIM ECONÒMIC ESPECIAL DE LES ILLES) aprovat recentment pel Govern Central inclogui una partida per a transport als pressuposts generals de l'Estat d'igual manera que ho fa amb Madrid Barcelona i Canàries.
PSIB-PSOE considera necessari obrir el tren Manacor-Artà-Cala Rajada i remarca, com a regidor de mobilitat de Palma, la necessitat del tramvia de la badia de Palma i un sistema de transport integrat a tota l'illa.
El PI reivindicà el tren MANACOR CALA RAJADA deixant palesa la seva posició que el transport té altres benefcicis socials i s'ha d'assumir el dèficit. No són infraestructures per guanyar-hi doblers. Per planificar s'ha de començar a veure Mallorca com a una sola ciutat.
El PP manifestà que per fer qualsevol infraestructura de transport ha de complir tres condicions: medioambientalment sostenible, consolidable econòmicament (no costar doblers) i que afecti al major nombre possible de ciutadans (s'ha de fer un estudi dels usuaris que tendran).
Ciutadans vol garantir el transport als més necessitats. Plantegen fer tres grans nuclis llançadera: Palma, sa Pobla i Manacor. I amb un billet únic poder anar, per exemle, Pollença-Sa Pobla i de sa Pobla a Palma en tren. També incrementar freqüències i fer aparcaments a l'entrada de Palma per que la gent no entri els cotxes a la ciutat. No es pot fer cap infraestructura si no es te el finançament abans.
Més evidencià a tots els partits amb representació parlamentària a Madrid que tots reclamen els doblers del conveni però que sols ells, a través de Compromís, haguéssin presentat una esmena als pressuposts al respecte. Juntament amb PODEM reclamà el traspàs de les competències de mobilitat al Consell de Mallorca.
El públic es mostrà molest per la manca de projectes aquesta legislatura i retragué a PP i Ciutadans que els doblers s'han de reclamar a Madrid ja que el tren és un objectiu estràtègic a la Península amb la despesa més important en infraestructures aquesta dècada i a les Illes ens tenen oblidats.