Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 2111


Per mor d'un cuc,
la "Paysandisia archon’,
una plaga que ve
de Sud-amèrica





Igual que el becut vermell, que afecta les palmeres, la Paysandisia archon, que ataca el garballó (Chamaerops
humilis), s’introduí a Mallorca amb l’entrada massiva de plantes per a les urbanitzacions, emperò, a diferència d’aquest, no se’n parla.

Tot i aquest silenci, afavorit pel desconeixement, el que és una realitat és que el garballó natural està en perill i, si no es troba remei per al mal que l’arriba a matar, podria arribar a desaparèixer de les Illes Balears
“en uns 20-25 anys”. Qui ho diu és el cap de Servei de Sanitat Forestal de la Conselleria de Medi Ambient,
Luis Núñez, que féu aquesta advertència en el sisè Congrés Forestal Espanyol

El problema d’aquesta plaga és que els exemplars de jardineria poden ser atacats amb productes químics, però no així els garballons naturals. Medi Ambient provà aquest estiu un sistema experimental amb feromones que no ha tingut l’èxit esperat, per la qual cosa actualment no existeix cap sistema efectiu per controlar la Paysandisia archon. El cap de Servei Forestal ho advertí a les IV Jornades de Medi Ambient de les Illes de 2014: ningú no temia pels geranis abans de la introducció de la papallona que els mata. Ara en queden molt pocs i quasi ja no se’n veuen a Mallorca.

El garballó és una palmera autòctona de les regions mediterrànies que creix de manera natural a Mallorca
a la península d’Artà i als dos extrems de la serra de Tramuntana. Experts naturalistes adverteixen de la pèrdua brutal que suposaria la desaparició del garballó per als ecosistemes illencs, considerant la seva resistència al foc.

Mitjans de control Actualment no hi ha cap producte autoritzat pel Ministeri de Medi Ambient per controlar la plaga. Sanitat Forestal adverteix que en cas que s’hagi d’aplicar algun producte fitosanitari, s’han de consultar els productes autoritzats i recomanats a www.magrama.gob.es. En cas de detectar exemplars afectats, cal informar-ne Sanitat Forestal.