Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 1158

MANIFEST de "Pelegrinatge per l'amor i  la llibertat

Què hi faig aquí?


Llegit per na Xisca Tous, dia 23 de novembre 2013


   Soc una padrina,  que quan estic al meu paradís de la Colònia de Sant Pere, entrecavant ses pastanagues o fent pa o contemplant em deman: Què puc fer per calmar, per apaivagar aquesta” olla de caragols” que tenim al foc a ca nostra, a ses nostres estimades illes.


   Per això hem iniciat un pelegrinatge de llibertat i amor amb carruatge per fer-ho “tira-tira” amb sotragades i esquitxades, per dir-vos a tots es padrins i a qui em vulgui escolar, que allò que vàrem construir per nosaltres, pels nostres fills s’està esbaldregant, com una marjada que tanta suor ha costat aixecar.

   Sé que ho sentiu. Però qui és responsable de tot el que està passant? Sovint ens surt que són els altres. No cerquem enfora, ho tenim ben aprop, som nosaltres mateixos: una majoria silenciosa, que acotam el cap i ens feim els sords i els cecs. I ens hem de demanar què és el que podem millorar envoltant nostro. No podem no ser-hi. Encara som vius, pot ser un poc artrítics, pot ser un poc diabètics., amb un poc de colesterol i alguns amb catarates. PERO HI SOM, i HEM de ser conscients del que passa.

   Faig aquest pelegrinatge per unir-me als mestres  els hem d’entendre i acompanyar. En aquests moments s’està perdent la llibertat, el respecte, i l’amor cap a ells i cap els nostres néts. PADRINS, ELS VOSTRES NÉTS VOS NECESSITEN, AMASSEM JUNTS UN FUTUR BO, VERTADER, I BELL,S’HO MEREIXEN.

   Els nostres néts, a més, necessiten aprendre moltes coses, però el què, el com, el quan i el perquè ho han de decidir els mestres, els professionals de l’educació. EL MESTRE ÉS el que ens ensenya a construir per fer el camí de la vida, el que ens acompanya i el que ens fa mirar i veure. I educar és ensenyar-nos a pensar, a sentir i a fer, i tot això no ho pot fer si l’han despullat de llibertat.


   La nostra llengua és el batec del nostre cor, l’hem estimar sobretot, però sense renunciar a les altres llengües perquè ens enriqueixen, sumen. Als infants els hi hem de facilitar els aprenentatges, sense posar pedres al seu camí, tira a tira, i en el moment en què estan preparats.

   I això són els mestres els qui saben el que han de fer. Voldria, i pens que tots els padrins ho voleu, perquè és bo pels futur dels nostres nets, i una escola pública de qualitat, que construiguem ponts entre les persones perquè ens poguem entendre.

    La llibertat i l’amor són les eines per construir un món millor, els hem de tenir sempre ben presents perquè això que ens està passant ara és una punta d’un iceberg immens submergit i que roman cec a la nostra mirada.