50 fotos imprescindibles d'una jornada magnífica
Les Festes del Carme que van concloure aquest passat diumenge van escriure un capítol més d'allò que han de ser unes festes populars. La Comissió es pot apuntar el gran mèrit de conservar l'esperit amb què aquestes celebracions van renéixer, més de 30 anys enrere, com a alternativa a unes festes "oficials" que havien quedat obsoletes.
Gent de la Confraria, comerços, restaurants i molta gent del poble, tots ells convocats per un grup que amb recursos molt limitats és capaç de tirar endavant unes celebracions il·lusionants i, allò més important, absolutament participades. No es tracta d'un cartell d'artistes de luxe, sinó de la mimplicació del poble en tots i cadascun dels actes programats. Aquest és el tema: aconseguir que els veïns sentin com a seves les festes, perquè són ells els que les materialitzen. És la suma de molts petits esforços per aconseguir un resultat que no es podria aconseguir amb tots els doblers del món.
Però anem als actes del dia de la Patrona, la jornada culminant de tot plegat. La feina comença prest. Les dones col·laboradores de la Parròquia són les encarregades de posar a punt el moll per a la celebració de la missa. Fa un bataller de sol i el termòmetre s'enfila molt per sobre dels 30 graus, però res impedeix que, a l'hora assenyalada, tot estigui a punt.
Però anem als actes del dia de la Patrona, la jornada culminant de tot plegat. La feina comença prest. Les dones col·laboradores de la Parròquia són les encarregades de posar a punt el moll per a la celebració de la missa. Fa un bataller de sol i el termòmetre s'enfila molt per sobre dels 30 graus, però res impedeix que, a l'hora assenyalada, tot estigui a punt.
Les barques s'enramellen per sortir a la processó, però això té una gradació. Els llaüts són els més participatius, davant les barques del bou. A l'altre costat, el Club Nàutic viu d'esquena a la festa. Ni un paperí.
A les 19'45 en punt, la processó surt de l'església i enfila el carrer Elionor Servera, amb la imatge de la Verge del Carme, cap al moll.
I en el moll no hi cap ni una punta d'agulla.
La coral espera, per posar-hi el contrapunt musical.
L'arribada de la imatge és apoteòsica.
La talla de la Verge del Carme embelleix, perfectament adornada per Jesús García Zarallo.
Aquest any presidí la celebració un vell conegut: mossèn Andreu Genovard, qui, com va recordar, aquí se sent com a ca seva. No debades va ser el titular de la parròquia de Capdepera durant uns quants d'anys. La celebració va comptar, a més, amb la participació dels mossens "locals" Pere Orpí, Nadal Bernat i Antoni Amorós; del nostre ecònom Miquel Mulet; del gairebé cala-rajader Joan Servera, i de Bernat Nebot.
És l'hora de les pregàries i les ofrenes.
No hi va faltar el ball de l'Oferta, en aquesta ocasió a càrrec del grup Castell de Capdepera.
Acabada la Missa, la processó reprèn el camí, per a solcar les aigües de la badia.
La "Miri", un any més, fou la barca encarregada de passejar la imatge de la Verge per la nostra cala. La barca, com podeu veure, havia estat perfectament habillada per a l'ocasió. El temps era esplèndid i tot va transcórrer sense el més mínim incident.
Enmig de la processó marítima, es va amollar el tradicional castell de focs artificials, que canvià d'ubicació i passà a la punta del moll. La cosa resultà perfecta.
Encara faltaven moltes coses. La primera, el llurament de la primera de les serigrafies regalades a la Comissió, i sortejades per aquesta, de Gustavo, un artista cada dia més implicat en tot allò que es promou en el poble, des de la generositat que el caracteritza. Aquesta primera serigrafia era especial, pel seu tamany (100 x 70) i l'afortunat guanyador va ser el conegut Mateu Garau Flaquer, qui comparegué a recollir el magnífic premi acompanyat d'en Mateu Jr. Enhorabona al premiat i gràcies a Gustavo.
I per acabar, rom cremat (molt bo, Pastori) i havaneres, com cada any. La cloenda esperada, el tancador desitjat. Una festassa.
Coral Sol Naixent (director Josep Llull)
Coral Gabellina (directora Elionor Gómez-Quintero Garau)
Grup Cop de Mar (sense director, a lloure)
I els bons: Llampugues i Pàmpols del Moll. Són grans, aquesta gent.
I la traca final. "La bella Lola" cantada per tots els participants.
El Carme 2013 ja és història.
Visca El Carme 2014!
