comiat tradicional de les festes de Sant Bartomeu
Això s'ha acabat. Les festes més modestes des de molts d'anys ençà, han tancat el telò. L'any que ve serà un altre any. En tot cas, aquesta crònica no pretén ser un resum de res, sinó la simple constatació dels actes del dissabte dia 25, el concert de la Banda de Música i els focs artificials.
Pel que fa a la Banda, sota la batuta de Miquel Gayà, compareix cada any per Sant Bartomeu en el que possiblement és el concert més important de l'any. I es nota, tant pel repertori, ben estructurat, com per unes interpretacions que, d'edició en edició, no deixen de sorprendre'ns, per la qualitat que assoleixen. En aquest cas no va ser una excepció i el concert, dividit en dos blocs, va ser del gust de la nombrosa concurrència.
A la primera part, els músics interpretaren distintes peces del repertori clàssic espanyol per a banda, mentre que la segona va estar dedicada a temes actuals i bandes sonores de cine. Tant en un cas com en l'altre, la formació sonà ben empastada i brillant quan així ho exigia la partitura. I, com no podia ser d'altra manera, el tancador de la vetllada arribà amb les notes d'"Amparito Roca", aquest pasdoble que, per algun ignot motiu, s'ha convertit en una mena d'himne de les festes.
Com podeu veure en aquest reportatge, i com va reconèixer el director Miquel Gayà, el públic va respondre, com sempre, a la convocatòria de la seva banda i va omplir de gom a gom la plaça des Sitjar i ovacionà llargament un concert de gran qualitat.
I ja per posar-hi pany i forrellat, els focs, com sempre, des del marc incompaarable del Castell. Uns focs més que correctes, donades les circumstàncies, seguits per un públic molt nombrós, especialment des de la zona de les escoles.
Ja en parlarem amb més tranquil·litat.
