Concentració contra la reforma de la Llei de Funció Pública



Al matí, en el Parlament, el PP havia aprovat la reforma de la Llei de Funció Pública, amb la qual cosa, des d'ara, ja no cal saber la llengua pròpia d'aquesta terra, el català, per a accedir a un lloc de funcionari. Amb la supressió d'aquest requisit, com han reconegut des de la Universitat fins a l'OCB, passant per nombrosos intel·lectuals i entitats cíviques i culturals, es torna gairebé als temps anteriors a la democràcia i es fa un mal irreparable a la llengua catalana a la nostra terra.

Com a la resta de Mallorca,  a ca nostra també hi hagué concentració, el dimarts, per a manifestar el rebuig a aquesta mesura i es va llegir el manifest que tots els pobles han compartit per tal d'expressar la preocupació i el malestar davant la política lingüística del govern Bauzá, que, en aquesta matèria, ha romput el consens entre les distintes forces polítiques que fins ara havia existit.

L'acte va discórrer amb total normalitat i, a banda de les distintes lectures (Jubilats per Mallorca, carta del Parlament Europeu, manifest conjunt), els assistents (entre els quals nombrosos castellanoparlants) expressaren la seva preocupació, en constatar la indiferència que el govern Bauzá mostra davant les constants manifestacions contra els atacs que les institucions que n'haurien de tenir cura estan perpetrant contra la llengua catalana.
 


Text del manifest:

NO ENS FARAN CALLAR

 Avui matí, al Parlament de les Illes Balears, s’ha aprovat allò que oficialment s’ha anomenat una “reforma de la Llei de Funció Pública”, però que en realitat és una llei general contra el sistema lingüístic vigent a les Illes Balears durant els darrers 30 anys.

 L’aprovació d’aquesta Llei, que pretén arraconar la llengua pròpia de les Illes Balears, és l’agressió més gran contra els drets lingüístics dels ciutadans que s’ha produït a Balears des del final de la dictadura franquista. També és un atemptat contra la convivència i contra la cohesió social.

 A més a més, avui s’ha romput definitivament el consens en matèria lingüística.

 Les entitats que treballen a favor de la nostra llengua i a favor dels drets civils dels catalanoparlants han fet reiterades crides a José Ramon Bauzá i al seu equip perquè retornin al consens en matèria de llengua, perquè no provoquin més crispació ni més conflictes i perquè compleixin la seva obligació estatutària de treballar per la plena normalització de la llengua catalana a tots els àmbits. La resposta de Bauzá ha estat la supèrbia i la inoperància. 

 Ara, una vegada trencat definitivament el marc per a la convivència en matèria de llengua i cohesió social, només ens queda apel·lar al conjunt de la ciutadania de les Illes Balears:

 Els demanam que no es deixin enganyar per discursos demagògics: conèixer la llengua catalana continua sent imprescindible per a tenir una plena integració a les Balears.

 Els recordam que existeix el compromís de totes les forces polítiques de tradició democràtica de tornar a fer necessari el coneixement de la nostra llengua per accedir a la funció pública.

 Els convidam a continuar exercint els seus drets lingüístics sense por ni complexos, i a exigir que aquests drets siguin respectats.

 Animam als que ja coneixen la nostra llengua, a fer-la servir més que mai, i als que encara no la dominen, a aprendre-la.

 Els recordam que, en Democràcia, la darrera paraula la té la ciutadania i que la traïció que significa l’aprovació d’aquesta Llei no ha de quedar impune. I la comminam a no oblidar els diputats que l’han perpetrada i que són:

Ana Maria AGUILÓ I GARCÍAS

María José BAUZÁ I ALONSO

Rosa Maria BAUZÀ I COLOM

José Ramón BAUZÁ I DÍAZ

Lourdes BOSCH I ACARRETA

Margalida CABRER I GONZÁLEZ

José María CAMPS I BUENAVENTURA

Antoni CAMPS I CASASNOVAS

Margarita DURÁN I CLADERA

Jaime FERNÁNDEZ I JUAN

Óscar FIDALGO I BESTARD

Llorenç S. GALMÉS I VERGER

Miquel Àngel JEREZ I JUAN

Eulàlia E. LLUFRIU I ESTEVA

Maria Virtudes MARÍ I FERRER

Gabriel José MARTÍ I BALLESTER

Francisco MERCADAL I ALABERN

Manuel José MONERRIS I BARBERÁ

Catalina PALAU I COSTA

Pere PALAU I TORRES

María Asunción PONS I FULLANA

Margarita PROHENS I RIGO

Pere ROTGER I LLABRÉS

Fernando RUBIO I AGUILÓ

Maria SALOM I COLL

Alejandro SANZ I BENEJAM

Margalida SERRA I CABANELLAS

Vicent SERRA I FERRER

Misericordia SUGRAÑES I BARENYS

Santiago TADEO I FLORIT

Carolina TORRES I CABAÑERO

Josep TORRES I CARDONA

Antònia VALLÈS I RAMIS

Carlos Luís VERAMENDI I MESTRE

Finalment, cal que assumim el compromís de continuar-nos mobilitzant fins aconseguir un marc lingüístic basat en la justícia, el respecte i l’aposta per la llengua pròpia de les Illes Balears com a idioma de cohesió de tots els ciutadans.

NO ENS FARAN CALLAR!