Gènova 10 – Escolar 0 (inclou la classificació final del grup B de Primera Regional)

 
Estimats, tots quan sou!

Sí, heu llegit bé. No hi ha cap errata al rètol del resultat. Maldament, sigui mal de creure, són deu a zero. Veritat de la bona. On hem arribat pel mal cap d’uns? Veure per creure!

Senyores i senyors això s’ha acabat! I quina manera d’acabar més trista. Sincerament, no hi ha dret viure aquests episodis tan desagradables.

El positiu d’aquest final és que l’Escolar i Capdepera, a la fi, es desempallegaran una directiva que mai havia d’haver ocupat un lloc pel qual no n’estava preparada. Quatre anys nefasts de caparrudesa i mala gestió que han acabat com el rosari de l’Aurora.

Si fos per jo, esborraria dels annals de la història del club, els noms d’aquests gestors. Són indignes de figurar devora noms tan insignes i que han fet molt gran a l’Escolar: Sebastià Pasqual, Felipe Cardiel, Pep Gallego, Ramon de Ses Cuines, Jaume Moll, Jaume Massanet, Miquel Caselles, Pedro Morey i Miquel Bestard.

Jo no m’invento res, ni dic les coses per dir i tampoc vull menysprear a ningú. La mala gestió està a la vista, és palesa. Tampoc és cosa meva; tothom n’és conscient i per molt que es vulgui dissimular, aquesta hemorràgia d’incompetència no es pot amagar a sota l’estora. Ara mateix el Club Esportiu Escolar és un solar abandonat i enrunat on, ni les rates ni el vent, si arramben.

Un epíleg d’un deu a zero!

Mai, l’Escolar havia perdut de deu a zero; mai, per favor fins on hem arribat! I, tanta sort que avui ha xiulat un àrbitre que tenia cent grams de seny dins el cap. Al minut vuitanta, quan faltaven encara deu minuts per la finalització del partit, aquest sant home, per evitar patiments innecessaris, ha xiulat el final del partit. Tanta sort!

Pensàvem, ulls clucs, que avui, com a darrer partit d’aquesta temporada i del seu quadrienni, la directiva estaria present per acomiadar-se i agrair l’esforç realitzat a jugadors i cos tècnic. I un bé negre! Per Gènova no ha aparegut ni l’apuntador. Quin desastre, senyores i senyors!

Des d’aquesta humil crònica i, fora ser res més que un simple seguidor, vull agrair l’actitud a tots els jugadors del primer equip i els cinc juvenils que avui han viatjat a Gènova. Han donat la cara i han deixat el nom de l’Escolar al lloc de preferència que li pertoca per història.

Una derrota tan contundent és molt mala de pair, però heu aguantat la llevantada amb bona cara, esportivitat i paciència. Moltes de gràcies jugadors i moltes de gràcies entrenador i delegat!

Els jugadors que avui han viatjat a Gènova són: Joan Roc Llabata, Lucas Fernàndez, Hugó Sayago, Miguel Àngel Ruedas, Isma Santos, Martin Fernàndez, Xisco Sansó, Miquel Pons, Juampi, Sergi Romero, Miquel Genovart, Jaume Torres, Dídac Infante i Pablo Fabian Fuentes. Entrenador, Biel Sastre. Delegat, Diego Martin.

Com es sol dir: estic més cremat que la pipa d’un indi! No tinc més ganes de marejar la perdiu. Si digués el que pens i em dicta el cor el més segur que acabaria de cap a la presó. Per tant, fent un exercici de contenció, d’on per acabada la meva aportació informativa per enguany.

Com ja he dit, això s’ha acabat. Si així convé, la pròxima temporada ens tornarem a llegir. I, si no convé, tan amics!

Adeu-siau!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres