Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 868

La Unión 3 - Escolar 0


Benvinguts siau estimats amics tots quan sou!

D’altra vegada, la tercera aquesta setmana, que ens retrobem  per aquests sementers de Déu, tots pintats de verd, per parlar una pessigada del succeït al partit d’aquesta jornada futbolera. M’ha congratulat molt  veure per aquells llocs tan llunyans del Secar de la Real, al senyor Vega, que ha exercit amb criteri i encert de president. A la banqueta en Manuel Godoy com a delegat i fisio. Això convida i millora setmana rere setmana.

Ja ho varen pronosticar a les acaballes de l’última crònica i no és que vulguem bravejar de pitonisses, però... La Unión és un equip dels difícils. Un equip amb ofici i veterania que, dins del seu camp, li fugen molt pocs punts. I així, malauradament, ha sigut!

Pel partit d’avui era baixa per qüestions laborals en Javi Pérez que, ben pensat, ja ens haguera anat bé poder comptar amb els seus serveis. I tant..! L’alineació que l’entrenador Maties Ramis ens ha tingut a bé oferir és la següent: Alexis a la porteria. Fajardo, el Pibe Franco i en Miquel Lliteres a la línia de tres centrals. Xavi Granados i Hèctor Herrera com a bandes. Al centre de la mitja en Joan Sard i Javi Barrantes. Per davant ells n’Edu Flaquer. A la  punta de l’atac en Toniet Serapio i Lluís Maya. A la banqueta: Sow Abdoulaye, Diof Abdou Khadre, en Colau Sureda, en Jaume Torres i en Juan Manuel Franco Guerra.

El matx ha començat a les 16 hores en clau i a les 16’01 hores n’Edu Flaquer, lesionat muscularment a la cuixa esquerra, fora poder continuar ni millor remei, ha hagut de ser substituït. Gairebé seria molt aventurat dir que, esdevenir la lesió de n’Edu i tenir la sensació  que el partit ja n’estava dat i beneit a favor de la Unión, ha estat tot u. Millor no dir-ho o callar, perquè llavors som titllats de deïficar en excés a segons quins jugadors. Doncs, que no vagi per dit...

Ha substituït al malmès i bon jugador gabellí en Abdou Diof. Sobre aquest jugador de l’Escolar ja he parlat moltes de vegades. I és una llàstima que n’hagi de parlar més, perquè els meus comentaris poden ferir, semblar sectaris o, fins i tot, que he agafat mania a aquest jove i simpàtic jugador. Res més allunyat de la realitat... gairebé tot el contrari. La veritat sigui dita: aquest mateix jugador va fer una pretemporada d’escàndol. Prometia de bon de veres i creà unes expectatives que a l’hora de la veritat ha quedat en foc d’encenalls. Quan no tenia els papers per poder fixar, jo donava pressa a la directiva perquè acceleres els tràmits per poder fixar-lo. Ara que està fitxat, no sabem el perquè, però no endevina pilota i, les que toca, les esgarra totes. Pareix que l’ha mirat un tort. I jo crec que ell és el primer que ho veu i se n’adona. N’estic segur que ell és el primer que li agradaria fer-ho bé. I ho prova... ho intenta i corre com un pollastre fora cap.

Avui hem jugat els quaranta-quatre minuts, més el tres de temps afegit que ha durat la primera part, amb deu jugadors. Em sap molt de greu per ell, però és així de palès. El bo d’en Maties pareix que encara no ha perdut la fe amb ell i li continua donant oportunitats, perquè ell, com entrenador, és el primer que vol que tot surti de primera amb bon criteri i encert. Però, senyores i senyors, els qui veiem el partit des de la grada, mal ens toquès pesta, la gràcia que ens fa. Encara rai quan juga a la punta de l’atac que sols ensorra la barraca lluny de la nostra porteria. Avui jugant a banda esquerra, tenia missions ofensives i missions defensives. El primer gol ha vingut arran d’una llufa que ha fet el bo de n’Abdou amb defensa.  Tot aquest sidral tan complicat de pair és remeiable i evitable...

De totes maneres no he de carregar totes les culpes a sobre d’un jugador en particular. No seria just... Aquesta primera part d’avui que, l’Escolar ha tingut a bé desenvolupar, no ha estat de les millors que ha fet. I no ha estat de les millors, també pels encerts i bona disposició tàctica dels nostres rivals, que també juguen i que també volen guanyar. És lícit i obvi! No és de més dir, que aquesta primera part, La Unión l’ha brodada hi ha estat superior. L’Escolar en tot moment ha anat a remolc del bon joc desplegat pels grocs de La Secar. I no serà per falta de ganes que l’Escolar no hagi pogut alçar el coll. Ho demostren les contínues arengues que jugadors com: Serapio, Edu Flaquer i Torres feien per tal d’animar i motivar en tot moment als seus companys i equip amb general.

El que és obvi i no es pot consentir és que ens facin un gol per falta d’una miserable i maleïda gorra. Tot bon porter que es preï el primer que ha de portar dins la bossa del seu abillament és una gorra així com cal. Una gorra que protegeixi, així com Déu mana, la vista del sol, del porter de torn. Avui a La Unión tot li ha sortit com ell volia. Al sorteig inicial ha guanyat  triar camp, i ho han fet així, perquè saben que tota la primera part i jugant de prest, el porter de l’equip contrari està encegat contínuament pel sol. El dos a zero així ho diu. Llançament tou d’una falta des de fora l’àrea gran nostra, el sol que enlluerna n’Alexis, la pilotada que li pega per les mans, aquestes mans fan figa i la bolla dins la barraca. I gràcies que sols han tirat una falta, perquè en cas contrari, ves pogut ser un desfer calça.

Al descans en Maties ha cregut oportú substituir, n’estic segur... molt a pesar seu, a n’Abdou. Molt a pesar, però l’encertada! També i no en sabem el perquè ha deixat als vestidors a en Fajardo. El més segur és que nosaltres no siguem qui per anar a cercar el perquè de res. Avui en Fajardo ha hagut de fer feina fins tard. Fins i tot creim que ni tan sols ha dinat per poder arribar d’hora a la convocatòria. Tal vegada perquè tenia una targeta groga i es volia assegurar la seva participació en el pròxim partit. S’ha de dir que en Toni Miquel durant tota la primera part ha mantingut un duel dialèctic i desequilibrat  amb l’àrbitre. Anava calent el bon defensa de Capdepera...

L’entrenador de Maria de la Salut ha posat tota la carn a sobre la graella. Al descans a tret a jugar a en Colau Sureda que ha ocupat la banda esquerra i a en Jaume Torres que ha ocupat la banda dreta. Desconeixem les consignes donades dins aquest quart d’hora d’esbarjo. Però, el que hem vist aquesta segona part sobre la nova gespa del terreny de joc, ens ha agradat força. Hi ha hagut un canvi radical al joc dels verds-i-blancs. Dir, que l’observat durant els quatre primers minuts de la segona part, superaven de molt, tot el contemplat durant tota la primera part. Tan bé ho feia l’Escolar que l’afició allà present intuïa, que fent un gol, podíem entrar dins el partit i complicar molt l’existència a l’equip groc. Però uns comptes fa el traginer i unes altres fa l’ase! Al minut cinc de la represa, l’inexpugnable Joan Sard, s’ha fet mal de veritat a un engonal i ha hagut de ser substituït fora remei.



A la primera jugada de la primera part n’Edu Flaquer i al minut cinc de la segona part en Joan Sard. Això, estimats gabellins, és un càstig molt mal d’assimilar i no hi ha equip que no es ressenti enfront de tanta mala sort. La lesió d’en Joan ens ha acabat d’aixafar la guitarra. L’ha substituït en Sow Abdoulaye que ha passat a ocupar el central dret de la defensa de l’Escolar. En Miquel Lliteres ha passat a ocupar el centre de la mitja fent dupla amb en Javi Barrantes.

L’Escolar ha gaudit d’una bona rematada de cap per part d’en Sow que ha sortit fregant el travesser. Un tret per part d’en Serapio que s’ha estavellat al travesser de la porteria dels unionistes. Una altra centrada d’en Toniet que s’ha passejat per dins l’àrea petita dels ciutadans fora trobar a ningú que l’empenyés. D’altra vegada en Serapio per banda esquerra i dins l’àrea que no la poguda passar tot el bé que ell haguera desitjat.  Unes poques pujades per banda d’en Sureda i d’en Torres que han posat l’ai a la graderia. Amb una paraula l’Escolar ha fet una brillant i meritòria segona part. Llàstima de l’innocent penal que ha fet en Colau Sureda a una entrada escorada per la banda dreta dels ciutadans. Penal d’enciclopèdia que ha significat el tres a zero amb què ha acabat el partit d’avui.



Cal mencionar la bona actuació d’en Sow Abdoulaye que ha estat infranquejable i inexpugnable. En cap de les jugades amb defensa en què ha intervingut l’han pogut superar. Tant per alt com per baix a estat encertat del tot. A més, hem d’afegir a la nòmina dels destacats d’avui, la bona feina realitzada per Miquel Lliteres quan ha ocupat plaça al centre de la mitja gabellina. Ho ha fet molt bé! Els dos juvenils n’Hèctor i en Barrantes es comencen a llevar complexos de sobre i comencen a mostrar, de bon de veres, les seves bones qualitats com a futbolistes. Però, si avui hi ha hagut un jugador que ha destacat a sobre de qualsevol, aquest ha sigut el Pibe Franco. Déu meu quin partit que s’ha desferrat aquest al·lot al centre de la nostra defensa i no és cap novetat. Molt bé per en Franco!

Ja veurem si els lesionats d’avui seran de la sortida el pròxim partit a Capdepera. El Santa Maria sembla, a primer cop d’ull, un equip assequible tant per la qualitat no demostrada, com pel lloc que ocupa a la taula classificatòria. El qui segur no serà de la partida la setmana que ve serà el nostre excels cavallet de bastos. En Toniet Serapio avui ha vist la cinquena targeta groga que li suposa un partit de sanció i el pertinent descans. Amb total seguretat el trobarem a faltar... I molt!

Estimats siau amics tots quan sou... vet aquí la crònica!

Visca l’Escolar victoriós!



Biel Torres