Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 580
Algaida 4 – Escolar 0
http://capvermell.org/images/2021/11/esports/escolar21_independent.jpg



Benvinguts siau estimats amics tots quan sou!

Avui horabaixa partit de lliga corresponent a la jornada quinzena de la primera regional balear, a on s’han enfrontat el titular del camp d’esports Es Porrassar, l’Algaida, i el nostre sempre insigne Escolar. Horabaixa horrible de vent, pluja i molt de fred.

Malgrat el resultat, més dolent impossible. Vull remarcar la part positiva de tot això, que sent sincers, em congratula de veritat. Avui sí, hi ha hagut presència institucional a l’encontre, i mirau, que el dia era dolent... dolent. El senyor president i el senyor tresorer han tingut a bé a acompanyar a l’equip a aquest difícil desplaçament. Inclòs he pogut presenciar com el president de l’Escolar, anava donant  la mà, un per un, als nostres jugadors quan sortien al camp des del passadís dels vestidors. Avui, i o dic de veritat i amb la mà al cor, me sentit orgullós del  president de l’Escolar, doncs, ha exercit el seu càrrec amb veritable entusiasme i decòrum.

Igual que la part institucional, han assistit a l’encontre d’aquest insofrible horabaixa, jugadors i exjugadors, que per motius de lesions o targetes, avui no s’han pogut vestir de curt. Dona goig veure aquest bon ambient que regna en el si de la plantilla de l’equip. Això convida de bon de veres, a pensar que qualsevol cosa que es proposin aquests joves entusiastes, fent aquesta pinya, ho aconseguiran fora cap mena de dubte.

Una altra qüestió que supòs que quedarà com a simple anècdota, ha estat la circumstància que l’encarregat de material del club, pel partit d’avui, sols ha preparat onze camisetes i la que pertany al porter. Dos dels tres  reserves que hi havia a la banqueta, quan els hi ha tocat sortir al camp, s’han hagut de posar la camiseta tota suada del company substituït. Crec que, amb aquest aspecte, i els temps de pandèmia que corren, s’ha d’anar una mica més en compte amb aquest tipus de coses. També supòs que l’àrbitre ho haurà reflectit a l’acta del partit. No cal parlar-me molt més d’aquest assumpte. Una errada o un oblit com aquest el pot tenir qualsevol!.

Un altre avanç positiu ha sigut l’assistència del fissió a la banqueta. No sabem si amb la funció pròpia de fissió o de delegat. Sigui el que sigui, l’entrenador segurament agrairà tenir a qualcú devora seu, per un moment donat, poder assistir als jugadors. I així ell, poder estar més concentrat amb el desenvolupament i els llancis del partit.

Avui la crònica del partit es podria resumir amb molt poques paraules: knock aut!

El resultat, veritablement, ho diu tot i deixa molt poc marge d’imaginació del que ha sigut el partit d’aquesta jornada de lliga. Sabien de la gran quantitat de baixes que teníem per afrontar aquest difícil partit: Edu Flaquer, Fajardo, Torres, Javi Maya i Miquel Martí. En Biel Garau avui tampoc hi era. Són normalment cinc titulars, pràcticament, mig equip el que resta al dic sec.  Sabíem que el camp d’aquest equip és molt petit i poc propens per desenvolupar el joc que més ens agrada. Sabíem que l’Algaida és un equip amb jugadors bragats, adobats i veterans que coneixen molt bé aquesta categoria. Sabíem la bona classificació que ocupa aquest equip i sabíem que el temps no convidava  a jugar el futbol que a nosaltres ens agrada. Malgrat saber tot el que sabíem, aquest saber, ens ha superat i ens ha passat per damunt.

L’alineació de l’encontre  d’aquest horabaixa ha estat la següent: Alexis a la porteria que ho ha fet molt bé. No ha pogut fer res respecta als gols, doncs, tres d’ells han estat imparables i de molt bella factura. Xavi Granados, el ‘Pibe’ Franco i Miquel Lliteres com a centrals. Han tingut força feina perquè, l’atac algaidí, no s’ha aturat ni ha donat treva ni un sol moment del partit. A moments s’han vist superats i a  alguns moments han estat molt encertats. En Franco ha tornat a demostrar el seu domini de la posició que ocupa. Fora dubtes el millor dels tres centrals. A la línia de mitjos en Colau Sureda, que avui per primera vegada, ha sortit a l’onze titular, pel carril de la banda dreta. Ho ha intentat, però no ha pogut amb la marca que li ha tocat en sort. Ha fet cobertures i ajudes amb defensa i en atac poca cosa ha pogut fer. Al centre de la mitja en Joan Sard i Javi Barrantes. Els hi ha costat mantenir l’equilibri de les línies de l’equip. En Joan ha intentat jugar i fabricar jugades per arribar a la porteria contrària. Ha demostrat voluntat i ofici. No ha entregat la cuera en cap moment i pot anar amb el cap ben alt. Avui al jove Barrantes l’ha costat una mica més del normal. Pens que no és el millor lloc com per demostrar les seves ja sabudes qualitats. També pot anar amb el cap ben amunt. Al carril de la banda esquerra Javi Pérez. Aquest jugador té una tècnica exquisida i futbol per donar i regalar, però està empernat a jugar dins molt pocs metres. Tal volta l’entrenador li hauria d’explicar millor quines són les seves missions. Per davant en Sard i en Barrantes avui ha jugat en Lluis Maya. Fora dubtes el millor dels catorze jugadors que han jugat avui. S’ha situat, llest, entre línies. Ha fet un partit completíssim tant amb atac com en defensa. Ha estat a punt de marcar, de cap, el gol de l’empat a un, però, el bon i gran porter de l’Algaida, amb una endevinada estirada, ho ha evitat. A estat un vertader portent físic i tècnic i un constant mal de cap pels algaidins. Molt bé pel petit dels germans Maya. A la punta de l’atac en Abdu II i en Toniet Serapio. De n’Abdu poca cosa bona podem dir, i és una pena, perquè a la pretemporada va donar molt bones sensacions. Avui ha fallat un gol que sols ell pot fallar. Ningú més de l’equip l’hauria  fallat. Tot sol i davant porteria buida, increïblement, l’ha donada a un contrari que estava més endarrerit que ell. Corre molt i fa quilòmetres, però això, indubtablement, no és suficient per a jugar a futbol. En Toni Serapio, el nostre cavallet de bastos, ho ha intentat sempre seguit, però no ha pogut amb les ben posicionats defenses. No l’ha arribat molt de joc i quan l’han passat pilotes sempre ha sigut lluny de la porteria contrària. Tot i això, ha fet valer la seva qualitat i la seva veterania, barallant-se, amb tot l’equip contrari àrbitre inclòs. Geni i figura fins a la sepultura!

            N’Hèctor Herrera ha substituït a n’Abdu II. Ha entrat ja amb un resultat força desfavorable ocupant un carril i més tard la punta d’atac. La seva qualitat s’ha diluït davant la gran muralla blava-i-blanca. N’Abdu I ha substituït a en Colau Sureda. Posicionat de central s’ha defensat amb el joc aeri del rival. Se l’ha vist amb una forma física i estètica força millorable. No ha pogut ajudar a l’equip. Pràcticament, a les acaballes del partit i, quan tot estava dat i beneit, ha sortit en Juan Manuel Franco per en Xavi Granados. No ha tingut temps per demostrar si és apte o no per estar amb el primer equip.



            La primera part del partit ha començat amb un Algaida desbordant i dispost a encarrilar el partit tan prompte com pogués. A la primera jugada del partit  ha esdevingut amb una treta de banda per la dreta de l’atac local. Gràcies a les petites mesures del camp, la treta de banda l’han penjada  dins l’àrea nostra i després d’uns quants desencerts, per ambdós equips, l’engaltada un jugador dels blaus marcant el primer gol del partit. L’Algaida ha continuat, tossut que tossut, anant per feina i arribava amb perillositat a la nostra porteria. Aquest domini ha durat, més o menys, fins al minut quinze de la primera part. A partir d’aquest moment les forces s’han igualat. L’Escolar a dispost d’un tret des de fora l’àrea per part d’en Lluís Maya que ha sortit fregant el pal dret de la porteria de l’Algaida. En Toniet Serapio n’ha tinguda una altra i, la més clara de totes, ha estat per n’Abdu II que, com sempre, la feta malbé. El domini del centre del camp s’ha dividit i els nostres jugadors han fet una primera part molt digna i seriosa. Si la sort ens hagués somrigut, aquesta primera part podria haver acabat amb un resultat positiu pels nostres interessos.

La segona part ha començat amb un tu a tu molt prometedor. Ja hem dit l’ocasió d’en Lluís Maya, que tot sol enfront del porter algaidí i de cap no ha pogut convertir el que hagués estat el gol de l’empat. A continuació d’aquesta rematada d’en Maya, i a un contraatac ben elaborat per l’Algaida, d’un tir llunyà i enverinat, l’equip local ha marcat el dos a zero. Aquest gol a estat un torpede a la nostra línia de flotació. L’Escolar s’ha sentit castigat. Malgrat aquesta banderilla, han continuat donant el call en tot moment, intentant trobar una encletxa per on fer mal als algaidins.  A una jugada d’atac dels locals ha acabat amb falta. Un càstig uns cinc metres allunyat de la retxa de l’àrea gran defensada per n’Alexis, que ha estat molt ben executat per l’Algaida, significant el tercer gol de l’horabaixa. A partir d’aquí ja ens ha costat mantenir la postura i el semblant, Molt prest ha arribat, d’un tret en rosca des de fora de l’àrea, que ha entrat pràcticament per l’escaire dret defensat per l’aranya del Figueral. El quatre a zero s’ha consumat. Poca cosa més que contar o destacar fins que el partit s’ha donat per conclòs.

Pensam que l’Escolar avui no ha estat mereixedor d’aquest resultat tan exagerat. Ha jugat prou bé per obtenir qualque satisfacció més. Però el futbol és així d’injust i així de capritxos. L’Algaida ha transmès sensació de solidesa durant tot l’encontre i, el factor camp i el mal temps, els ha afavorit. Esperam que els ànims de l’equip no s’hagin ressentit, perquè, aquest pròxim dimecres, quasi fora temps per recuperar el to muscular, comença una altra batalla. Rebrem la visita d’un Campanet en hores baixes.   Un equip assequible que ens ha de permetre agafar una mica d’oxigen abans d’acabar aquest 2021. Al·lots... poca broma. No podem fallar...

Senyores i senyors, estimats tots quan sou, vet aquí la crònica...

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres