L’equip nacional paralímpic de judo triomfa a Londres amb una medalla d’or i dues de bronze











   Aquests dies Londres ha tornat a ser el centre d'atenció mundial, les paraolimpíades han tornat a omplir els estadis. I no és per menys, aquests atletes amb una certa discapacitat provoquem l'admiració de tots els espectadors ja que els atletes paralímpics són el clar exemple del que significa l'esport olímpic: exigència, preparació, constància i sacrifici.
   El judo paralímpic està reservat a esportistes amb deficiències visuals, el combat es comença d’agafat i des d'aquí no hi ha diferència entre persones amb deficiència o no. L'equip Nacional de l'ONCE participa cada any en el Trofeu Renshinkan i els seus protagonistes fan vibrar la graderia i públic en general per l'espectacularitat dels seus ippons i el seu bon quefer en un tatami de competició, hem de tenir present que ells són medallistes mundials i olímpics.
   Aquest equip nacional ha triat Mallorca per a la seva preparació, han entrenat prop de 15 dies amb 3 sessions diàries amb tots els clubs de Mallorca i finalitzada aquesta concentració se'n van anar molt satisfets pel tracte dels amfitrions.
    Sis van ser els membres de l'equip desplaçat a Londres i cinc les medalles disputades, però només tres les guanyades. M ª Carmen Herrera Gómez, medalla d'or en menys de 70 kg. Mónica Merenciano Herrero, bronze en menys de 57 kg, Marta Arce Payno, bronze en menys de 63 kg. David García de la Vall, i Abel Vázquez Mas, perden la medalla de bronze però aconsegueixen el diploma olímpic en menys de 66 i 81 kg respectivament, i Laura García Benítez queda en un més que acceptable 7è lloc